Accés obert

L'accés obert és un moviment internacional que s'aprofita d'Internet per posar a l'abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors. Aboga per a que aquesta disponibilitat de la recerca beneficiï el desenvolupament de la ciència i la societat. 

1. Què és l'accés obert?

L'Accés Obert (Open Access, OA) és "aquell que permet el lliure accés als recursos digitals derivats de la producció científica o acadèmica sense barreres econòmiques o restriccions derivades dels drets de copyright sobre els mateixos. Aquesta producció engloba no només articles publicats en revistes, sinó també altres tipus de documents com objectes d'aprenentatge, imatges, dades, documents audiovisuals, etc. L'accés és en línia a través d'Internet, i excepte limitacions tecnològiques i de connexió a la xarxa l'usuari no hauria d'estar restringit per altres tipus d'imposicions" (Peter Suber, 2006).

  • Sovint, els autors que volen facilitar l'ús de les seves obres les posen a disposició de la comunitat internacional mitjançant llicències d'accés lliure amb què indiquen clarament a la persona que les utilitzarà de quins permisos disposa per fer-ho i sota quines condicions. Per exemple, entre aquestes llicències un dels  models més emprats a nivell internacional és el que impulsa  la Creative Commons Foundation.
  • Accés gratuït és aquell que permet l'accés als recursos digitals, és a dir, qualsevol persona amb connexió a Internet pot accedir a aquests recursos sense fer cap pagament. No obstant aquesta gratuïtat, només es pot utilitzar l'obra segons el que estableix la Llei de Propietat Intel·lectual (còpies privades, dret de cita, ...), però no es pot fer cap altre ús sense l'autorització de l'autor i/o titular dels drets d'explotació corresponent ("copyright"). Per exemple, aquest és el cas de molts autors que han transferit de manera exclusiva els drets d'explotació de le seves obres a una editorial i que, per tant, no poden dipositar-les a un repositori sense l'autorització de la mateixa.

2. Què diuen els organismes públics finançadors de recerca?

Els investigadors de la UPC que participen en projectes finançats per la Comissió Europea en el seu Programa Horitzó 2020 i a nivell nacional la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació del Ministerio de Ciencia e Innovación, han de fer pública en obert una versió digital dels seus articles acceptats per les revistes en un dipòsit institucional, com ara UPCommons.

Les polítiques d'accés obert dels principals organismes finançadors es poden consultar al SHERPA/JULIET.

3. Estratègies per publicar en obert

3.1. Autoarxiu (via verda)

Els autors autoarxiven els seus articles en dipòsits institucionals com UPCommons o en dipòsits temàtics com ArXiv per fer-los accessibles a la xarxa i poder-los reutilitzar. Sovint, els articles dipositats han estat publicats originàriament per editors de revistes objectes de pagament (Elsevier, Springer, IEEE, etc.) sense l'autorització dels quals no és possible l'autoarxiu. 

3.2. Revistes en accés obert (via daurada)

Les revistes que segueixen la via daurada asseguren l'accés obert als articles que publiquen sense cobrar-ne cap subscripció per l'accés, això implica que cal emprar altres mecanismes per cobrir les despeses de publicació, ja sigui per part del propi autor o per la institució a la qual pertany. Consulteu els directoris de revistes en accés obert o editorials a on publicar en obert.

3.3. Model híbrid 

Algunes revistes de pagament també publiquen articles en accés obert, algunes editorials l'anomenen Gold Open Access. Són articles on els autors o les entitats a les quals pertanyen paguen una quota addicional per a què siguin publicats en obert. La resta d'articles de la mateixa revista només són consultables per als usuaris que hagin pagat la subscripció. 

Algunes editorials tenen un llistat tancat de quines són les revistes amb aquesta opció, com és el cas de l'Institute of Electrical and Electronics Engineers i on el preu per publicar té un cost d'uns 1.700 $ aproximadament.

D'altres editorials com la Royal Society of Chemistry, tenen l'opció d'eliminar l'accés restringit dels articles a totes les revistes que editen i on el cost per publicar és de 2.500  £.

4. Quines són les polítiques editorials i condicions d'autoarxiu?

Les polítiques editorials i condicions d'autoarxiu de cada editorial detallen quins són els usos o actes d'explotació que es poden fer de les seves publicacions. Cada editor determina si permet als autors l'autoarxiu dels seus articles i, en cas de ser així, quina és la versió concreta que poden dipositar als repositoris: el "preprint", el "postprint" o la versió maquetada de l'editor i si cal aplicar un període d'embargament. 

5. Declaracions i iniciatives

Declaracions internacionals fundacionals del moviment open access

  • SPARC (The Scholarly Publishing and Academic Resource Coalition)

Iniciatives d'àmbit europeu

  • OpenAIRE (Open Access Infrastructure for Research in Europe)