Llei de propietat intel·lectual: darreres modificacions

A continuació, es faciliten algunes preguntes freqüents relacionades amb les darreres modificacions de la Llei de propietat intel·lectual:

1. Generalitats

1.1. Quines lleis recullen les darreres actualitzacions de la Llei de propietat intel·lectual?

Les lleis que recullen les darreres actualitzacions de la Llei de propietat intel·lectual són:

2. Límits/excepcions de la llei

2.1. En quins casos es poden fer còpies per a usos privats?

Les darreres modificacions de l’article 31 de la LPI són:

  • Són còpies privades les que dugui a terme una persona física exclusivament per al seu ús privat, no professional ni empresarial, i sense finalitats directament ni indirectament comercials. La reproducció s'ha de fer a partir d’una font lícita, sense vulnerar-ne les condicions d’accés a l’obra o la prestació, i la còpia obtinguda no ha de ser objecte d'una utilització col·lectiva ni lucrativa, ni de distribució mitjançant preu.
  • Queden excloses de la còpia privada les obres comunicades públicament les condicions d'ús de les quals queden recollides a un contracte [llicència d'ús], les bases de dades electròniques i els programes d'ordinador.

2.2. Qui ha de pagar la compensació equitativa per còpia privada?

Tal i com estableix l'article 25.6 de la LPI, l’obligació de pagament de la compensació que preveu l’apartat 1 d’aquest article neix en els supòsits següents:

a) Per als fabricants quan actuïn com a distribuïdors i per als adquirents d’equips, aparells i suports materials fora del territori espanyol amb destinació a la seva distribució comercial en aquest, en el moment en què es produeixi per part del deutor la transmissió de la propietat o, si s’escau, la cessió de l’ús o el gaudi de qualsevol d’aquells.

b) Per als adquirents d’equips, aparells i suports materials fora del territori espanyol amb destinació a la seva utilització dins del territori esmentat, des del moment de la seva adquisició.

Tal i com estableix l'article 25.7 de la LPI, queden exceptuades del pagament de la compensació les adquisicions d’equips, aparells i suports materials de reproducció següents:

a) Les efectuades per les entitats que integren el sector públic segons estableixi el text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, així com pel Congrés dels Diputats, el Senat, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i les institucions autonòmiques anàlogues al Tribunal de Comptes i al Defensor del Poble. Aquesta excepció es pot acreditar als deutors i, si s’escau, als responsables solidaris:

1r. Mitjançant una certificació emesa per l’òrgan competent de l’Administració General de l’Estat, de les administracions de les comunitats autònomes, de les entitats que integren l’Administració local, de les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social, de les universitats públiques, així com del Congrés dels Diputats, el Senat, el Consell General del Poder Judicial, el Consell d’Estat, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i les institucions autonòmiques anàlogues al Consell d’Estat, al Tribunal de Comptes i al Defensor del Poble.

2n. Mitjançant una certificació emesa per l’òrgan de direcció i tutela respecte de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.

3r. Mitjançant una certificació emesa per l’Administració territorial de la qual depenguin o a la qual estiguin vinculats la resta d’ens que conformen el sector públic.

b) Les efectuades per persones jurídiques o físiques que actuïn com a consumidors finals, que justifiquin la destinació exclusivament professional dels equips, aparells o suports materials adquirits i sempre que aquests no s’hagin posat, de dret o de fet, a la disposició d’usuaris privats i que estiguin manifestament reservats a usos diferents de la realització de còpies privades, la qual cosa han d’acreditar als deutors i, si s’escau, als responsables solidaris mitjançant una certificació emesa per la persona jurídica que preveu l’apartat 10.

c) Les efectuades pels qui tinguin l’autorització preceptiva per portar a efecte la reproducció corresponent d’obres, prestacions artístiques, fonogrames o videogrames, segons que correspongui, en l’exercici de la seva activitat, la qual cosa han d’acreditar als deutors i, si s’escau, als seus responsables solidaris, mitjançant una certificació emesa per la persona jurídica que preveu l’apartat 10.

d) Les efectuades per persones físiques per a ús privat fora del territori espanyol en règim de viatgers.

En defecte de certificació, els subjectes beneficiaris de l’excepció poden sol·licitar el reemborsament de la compensació.

Segons l'article 25.10 de la LPI, es preveu la constitució per part de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual d'una persona jurídica que ha d’exercir, en representació de totes, les funcions següents:

a) La gestió de les excepcions del pagament i dels reemborsaments.

b) La recepció i remissió posterior a les entitats de gestió de les relacions periòdiques d’equips, aparells i suports de reproducció respecte dels quals hagi nascut l’obligació de pagament de la compensació, elaborades pels subjectes deutors i, si s’escau, pels responsables solidaris, en el marc del procediment per fer efectiva la compensació que es determini mitjançant un reial decret.

c) La comunicació unificada de la facturació.

Ja s'ha creat aquesta entitat de gestió anomenada Asociación para el Desarrollo de la Propiedad Intelectual (ADEPI), a la pàgina web de la qual es pot consultar diverses notícies relacionades amb la gestió de la còpia privada.

2.3. Què és l’anomenada "taxa Google"?

Les darreres modificacions de l’article 32.2 de la LPI són:

  • S'estableix que els prestadors de serveis electrònics agregadors de fragments no significatius de continguts difosos a publicacions periòdiques o a llocs webs d’actualització periòdica, amb una finalitat informativa, de creació d'opinió pública o d’esbarjo, no necessiten cap autorització del titular (excloses les imatges o fotografies). Per exemple, alguns prestadors d'aquests tipus de serveis electrònics són Google News o Menéame.
  • Per poder fer-ho, però, han de pagar una compensació equitativa irrenunciable a l’editor de la publicació o altres titulars dels drets mitjançant les entitats de gestió de drets.
  • Aquesta remuneració, coneguda com a “taxa Google”, afecta a qualsevol agregador de continguts que utilitzi fragments de publicacions periòdiques o de llocs web actualitzables i ha estat impulsada principalment per l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE).
  • Sense perjudici d’aquesta taxa, l’article estableix que els cercadors de paraules aïllades no estan subjectes a cap autorització ni compensació sempre i quan no existeixi cap finalitat comercial pròpia, actuïn només com a intermediaris per respondre a les consultes dels usuaris i proporcionin enllaços directes a les pàgines on es troben els resultats.

2.4. Quins usos docents i d’investigació es poden fer?

Les darreres modificacions dels articles 32.3, 32.4 i 32.5 de la LPI són:

  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan:
  1.  Es tracti d’obres ja difoses
  2. Les obres s’usin com a il·lustració d’activitats educatives (presencials o a distància) o amb fins d’investigació científica.
  3. Les obres no siguin llibres de text, manuals universitaris o publicacions assimilades. En aquest cas, només se'n permet la distribució de còpies entre els investigadors de projectes d’investigació concrets, així com la inclusió per part del professorat d'un enllaç web on els estudiants puguin accedir legalment a l'obra.
  4. Es citi l’autor i font, exceptuant els casos en què no sigui possible
  • S'entèn per petit fragment d'una obra un extracte o porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt de la mateixa.
  • Els autors i editors no tindran dret a cap remuneració per la realització d'aquets actes.
  • En el cas concret d’universitats i centres públics d’investigació, es pot reproduir parcialment, distribuir i comunicar públicament obres (impreses o susceptible de ser-ho), amb una compensació econòmica obligada, sempre i quan:
  1. Les obres només s’emprin amb finalitats educatives o de recerca.
  2. Només es reprodueixi, distribueixi o comuniqui públicament un capítol de llibre, un article d’una revista (o extensió equivalent d’una publicació assimilada), o una extensió assimilable al 10% del total de l'obra (resultant indiferent si la còpia es porta a terme a través d'un o diversos actes de reproducció).
  3. Els actes permesos es facin només a universitats o centres públics de recerca, amb mitjans i personal propis.
  4. La distribució de còpies només es faci entre l’estudiantat i PDI del centre en què es fa la reproducció, o les obres comunicades públicament siguin d’accés restringit a l’estudiantat i PDI del centre on es fa la reproducció, mitjançant xarxes internes i tancades o en el marc del programa d’ensenyament a distància ofert per aquest centre (intranets docents).
  • Queden excloses de la compensació obligatòria als autors i editors les obres explotades amb acords específics previs entre les universitats/centres de recerca i els titulars dels drets, o aquelles de les quals les universitats/centres de recerca siguin titulars dels drets.
  • En canvi, les universitats i centres de recerca públics que vulguin emprar qualsevol altra obra, hauran de pagar una llicència institucional a l'entitat de gestió de drets corresponent. Per exemple, aquest és el cas de la incorporació parcial a les aules virtuals de materials objectes de drets d’autor.
  • Cap partitura musical, obra d’un sol ús ni compilació de fragments d’obres o d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu pot se emprada amb fins educatius o de recerca sense l’autorització del titular corresponent.

2.5. Com es poden emprar les obres òrfenes?

Les darreres modificacions de l'article 37bis de la LPI són:

  • Es considera obra òrfena aquella els titulars de drets de les quals no estan identificats o, de ser-ho, no estan localitzables tot i haver-se fet una cerca prèvia diligent dels mateixos.
  • Com a transposició de la Directiva 2012/28/UE, el nou article regula els usos que els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden fer de les obres òrfenes disponibles al seu fons.
  • Concretament, se'n permet la reproducció, a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública, sempre i quan aquests actes es portin a terme sense cap ànim de lucre i amb la finalitat d'oferir un servei d'interès públic (conservació i restauració de les obres i accés a les mateixes amb fins culturals i educatius).
  • Aquests usos requereixen una cerca diligent per part d’aquestes institucions dels possibles titulars dels drets de l’obra, en fonts d’informació determinades reglamentàriament, així com el registre del procés de la cerca feta i comunicació del mateix a les autoritats nacionals competents.
  • Addicionalment, també caldrà comunicar l'ús que se'n farà de les obres, qualsevol possible canvi en la condició d'obra òrfena i la informació de contacte de l'entitat.
  • En qualsevol moment, els titulars de drets poden sol·licitar a l'òrgan competent (determinat reglamentàriament) que es determini que la seva obra no és òrfena, així com percebre una compensació equitativa per la utilització que se'n pugui haver portar a terme fins aquell moment.

3. Obres de domini públic

3.1. Quan esdevenen en domini públic les composicions musicals amb lletra?

Les darreres modificacions de l’article 28 de la LPI són:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, es determina que el termini per al domini públic de les composicions musicals amb lletra és de 70 anys a partir de la mort del darrer autor supervivent (autor de la lletra o autor de la composició musical).

3.2. Quan esdevenen en domini públic les interpretacions artístiques i execucions musicals publicades o comunicades en fonogrames?

Les darreres modificacions de l’article 112 de la LPI són:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, es determina que el termini per al domini públic de les gravacions d’interpretacions artístiques i execucions musicals publicades o comunicades lícitament al públic, mitjançant un fonograma, és de 70 anys després de la data de la primera publicació o comunicació lícita.

3.3. Quan esdevenen en domini públic els drets dels productors de fonogrames?

La principal modificació de l’article 119 de la LPI és:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, s’amplia el termini per al domini públic dels fonogrames que hagin estat publicats o comunicats lícitament durant els 50 anys posteriors a la seva gravació. En aquest cas, els drets s'exhaureixen 70 anys després de la primera publicació o comunicació lícita al públic.

4. Cessions de drets

4.1. Quins canvis hi ha quant a la cessió de drets al productor de fonogrames?

La principal modificació de l'article 110bis de la LPI és:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, es preveu la possible reversió del contracte de cessió de drets per part de l’artista (intèrpret o executant) en cas que el productor del fonograma no comercialitzi la gravació.

Aquesta reversió del contracte es pot portar a terme si, després de 50 anys des de la publicació o comunicació lícita del fonograma, no es comunica públicament o no se'n posa a la venda un nombre suficient de còpies que safisfaci raonablement les necessitats del públic (segons la natura i finalitat del fonograma)

5. Entitats de gestió de drets i altres organismes reguladors

5.1. Quins articles s’han modificat quant a les entitats de gestió de drets i altres organismes reguladors?

Els darrers articles modificats, reguladors de les infraccions i procediments sancionadors, de les entitats de gestió de drets i de la Comissió de Propietat Intel·lectual, són:

  • Artcle primer
    • Art. 138. Accions i mesures cautelars urgents
    • Art. 151.5. Estatuts de les entitats de gestió de drets
    • Art. 153. Contracte de gestió de les entitats de gestió de drets
    • Art. 154. Repartiment de drets de les entitats de gestió de drets
    • Art. 155. Funció social de les entitats de gestió de drets
    • Art. 156. Comptabilitat i auditoria de les entitats de gestió de drets
    • Art. 157. Altres obligacions de les entitats de gestió de drets
    • Art. 158. Comissió de Propietat Intel·lectual: composició i funcions
    • Art. 158 bis. Funcions de mediació, arbitratge, determinació de tarifes i control
    • Art. 158 ter. Salvaguarda dels drets en l’entorn digital
    • Art. 159. Competències de les administracions públiques
    • Art. 162bis. Responsabilitat administrativa, òrgans competents sancionadors i procediment sancionador
    • Art. 162ter. Classificació de les infraccions
    • Art. 162quart. Sancions
  • Article segon

5.2. Quins aspectes es poden destacar d'aquest articulat?

Alguns aspectes destacables de les modificacions d’aquest articulat són:

  • La Comissió de Propietat Intel·lectual pot adreçar-se contra els infractors dels drets de propietat intel·lectual així contra aquells serveis (pàgines d’enllaços) que facilitin la descripció o localització d’obres ofertes sense autorització, portant a terme una activitat activa no neutral (sense limitar-se a activitats merament d’intermediació tècnica). A més, no es té en compte si aquests enllaços són proporcionats inicialment pels usuaris destinataris del servei.
  • L’incompliment reiterat (dos o més cops) de requeriments de retirada de continguts declarats infractors pot ser sancionat amb una multa entre 30.000 i 300.000 euros.
  • Les entitats de gestió de drets són objecte d’un control més exhaustiu per part de l’Administració Pública.
  • S’implanta un model de “finestreta única” amb què es centralitza la facturació i pagament dels imports que els usuaris hagin d’abonar a les entitats de gestió col·lectiva de drets.