Llei 21/2014 per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual: preguntes més freqüents

 
A continuació, es faciliten algunes preguntes freqüents relacionades amb aquesta reforma:

1. Generalitats

1.1. Ja està en vigor la nova Llei de propietat intel·lectual?

  • Els apartats tercer i quart de l'article 32 (cites i ressenyes i il·lustració amb fins educatius o de recerca) entraran en vigor a l'any de la seva publicació al BOE [05/11/2014], és a dir, a partir del 5 de novembre de 2015.
  • L'article 158 tercer i concordants entraran en vigor als dos mesos de la seva publicació al BOE [05/11/2014], és a dir, a partir del 5 de gener de 2015.
  • Els apartats 7 i 8  de l'article 154 i 162 tercer i 162 quart entraran en vigor als sis mesos de la seva publicació al BOE [05/11/2014], és a dir, a partir del 5 de maig de 2015.
  • Els apartats 3, 4, 5 i 6 de l'article 154 entraran en vigor a partir de l'1 de gener de l'any natural següent a la seva publicació al BOE [05/11/2014] amb independència de la data de la seva meritació, és a dir, a paritr de l'1 de gener de 2015.
  • Tal i com estableix la disposició final quarta de la llei, en el termini d'un any des de la seva entrada en vigor, se'n prepararà una nova reforma integral ajustada a les necessitats i oportunitats de la societat del coneixement.

2. Límits/excepcions de la llei

2.1. En quins casos es poden fer còpies per a usos privats?

Les principals modificacions de l’article 31 de la LPI, recollides a la llei són:

  • Són còpies privades les còpies d'obres ja difoses fetes per una persona física per a usos privats, no professionals ni comercials, i a partir d’un suport [físic] (que contingui la reproducció de l'obra), comercialitzat legalment i adquirit mitjançant compravenda mercantil. Per exemple, aquest seria el cas de les obres comprades en suport CD o DVD.
  • També ho són les reproduccions fetes a partir d’actes legítims de comunicació pública d’imatges i/o sons (per exemple, enregistraments de transmissions de ràdio o de televisió), sempre i quan no s'hagin obtingut en espais o establiments públics no autoritzats.
  • Les còpies obtingudes no poden ser objecte d'usos col·lectius ni lucratius.
  • No es consideren còpies privades les descàrregues fetes a Internet.
  • Queden excloses de la còpia privada les obres comunicades públicament les condicions d'ús de les quals queden recollides a un contracte [llicència d'ús], les bases de dades electròniques i els programes d'ordinador.

Malauradament,  la redacció de l'article 31 genera una certa confusió perquè inclou com a requisit que el suport de l'obra hagi estat adquirit mitjançant "compravenda mercantil", operació que només poden fer les empreses o professionals en el marc de la seva activitat econòmica (no els particulars que compren un llibre).
 

2.2. Qui ha de pagar la compensació equitativa per còpia privada?

Les principals modificacions de l’article 25 de la LPI, recollides a la nova llei són:

  • El pagament de la compensació equitativa per còpia privada es portarà a terme a càrrec d'una consignació anual dels Pressupostos Generals de l’Estat.
  • El dret d'aquesta compensació serà irrenunciable per als autors i artistes, intèrprets o executants.
  • El pagament de la compensació es portarà a terme mitjançant les entitats de gestió de drets.
  • No es consideren reproduccions per a usos privats les fetes per persones jurídiques mitjançant equips de reproducció clarament destinats a altres usos, així com les còpies fetes per qui disposi de la corresponent autorització.
  • No seran objecte de compensació les situacions en què el perjudici causat al titular dels drets sigui mínim, situacions que es determinaran reglamentàriament.

2.3. Què és l’anomenada "taxa Google"?

Les principals modificacions de l’article 32.2 de la LPI. recollides a la nova llei són:

  • S'estableix que els prestadors de serveis electrònics agregadors de fragments no significatius de continguts difosos a publicacions periòdiques o a llocs webs d’actualització periòdica, amb una finalitat informativa, de creació d'opinió pública o d’esbarjo, no necessiten cap autorització del titular (excloses les imatges o fotografies). Per exemple, alguns prestadors d'aquests tipus de serveis electrònics són Google News o Menéame.
  • Per poder fer-ho, però, han de pagar una compensació equitativa irrenunciable a l’editor de la publicació o altres titulars dels drets mitjançant les entitats de gestió de drets.
  • Aquesta remuneració, coneguda com a “taxa Google”, afecta a qualsevol agregador de continguts que utilitzi fragments de publicacions periòdiques o de llocs web actualitzables i ha estat impulsada principalment per l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE).
  • Sense perjudici d’aquesta taxa, l’article estableix que els cercadors de paraules aïllades no estan subjectes a cap autorització ni compensació sempre i quan no existeixi cap finalitat comercial pròpia, actuïn només com a intermediaris per respondre a les consultes dels usuaris i proporcionin enllaços directes a les pàgines on es troben els resultats.

2.4. Quins usos docents i d’investigació es poden fer?

Les principals modificacions dels articles 32.3, 32.4 i 32.5 de la LPI, recollides a la nova llei són:

  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan:
  1.  Es tracti d’obres ja difoses
  2. Les obres s’usin com a il·lustració d’activitats educatives (presencials o a distància) o amb fins d’investigació científica.
  3. Les obres no siguin llibres de text, manuals universitaris o publicacions assimilades. En aquest cas, només se'n permet la distribució de còpies entre els investigadors de projectes d’investigació concrets, així com la inclusió per part del professorat d'un enllaç web on els estudiants puguin accedir legalment a l'obra.
  4. Es citi l’autor i font, exceptuant els casos en què no sigui possible
  • S'entèn per petit fragment d'una obra un extracte o porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt de la mateixa.
  • Els autors i editors no tindran dret a cap remuneració per la realització d'aquets actes.
  • En el cas concret d’universitats i centres públics d’investigació, es pot reproduir parcialment, distribuir i comunicar públicament obres (impreses o susceptible de ser-ho), amb una compensació econòmica obligada, sempre i quan:
  1. Les obres només s’emprin amb finalitats educatives o de recerca.
  2. Només es reprodueixi, distribueixi o comuniqui públicament un capítol de llibre, un article d’una revista (o extensió equivalent d’una publicació assimilada), o una extensió assimilable al 10% del total de l'obra (resultant indiferent si la còpia es porta a terme a través d'un o diversos actes de reproducció).
  3. Els actes permesos es facin només a universitats o centres públics de recerca, amb mitjans i personal propis.
  4. La distribució de còpies només es faci entre l’estudiantat i PDI del centre en què es fa la reproducció, o les obres comunicades públicament siguin d’accés restringit a l’estudiantat i PDI del centre on es fa la reproducció, mitjançant xarxes internes i tancades o en el marc del programa d’ensenyament a distància ofert per aquest centre (intranets docents).
  • Queden excloses de la compensació obligatòria als autors i editors les obres explotades amb acords específics previs entre les universitats/centres de recerca i els titulars dels drets, o aquelles de les quals les universitats/centres de recerca siguin titulars dels drets.
  • En canvi, les universitats i centres de recerca públics que vulguin emprar qualsevol altra obra, hauran de pagar una llicència institucional a l'entitat de gestió de drets corresponent. Per exemple, aquest és el cas de la incorporació parcial a les aules virtuals de materials objectes de drets d’autor.
  • Cap partitura musical, obra d’un sol ús ni compilació de fragments d’obres o d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu pot se emprada amb fins educatius o de recerca sense l’autorització del titular corresponent.

2.5. Com es poden emprar les obres òrfenes?

Les principals modificacions del nou article 37bis de la LPI, recollides a la nova llei són:

  • Es considera obra òrfena aquella els titulars de drets de les quals no estan identificats o, de ser-ho, no estan localitzables tot i haver-se fet una cerca prèvia diligent dels mateixos.
  • Com a transposició de la Directiva 2012/28/UE, el nou article regula els usos que els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden fer de les obres òrfenes disponibles al seu fons.
  • Concretament, se'n permet la reproducció, a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública, sempre i quan aquests actes es portin a terme sense cap ànim de lucre i amb la finalitat d'oferir un servei d'interès públic (conservació i restauració de les obres i accés a les mateixes amb fins culturals i educatius).
  • Aquests usos requereixen una cerca diligent per part d’aquestes institucions dels possibles titulars dels drets de l’obra, en fonts d’informació determinades reglamentàriament, així com el registre del procés de la cerca feta i comunicació del mateix a les autoritats nacionals competents.
  • Addicionalment, també caldrà comunicar l'ús que se'n farà de les obres, qualsevol possible canvi en la condició d'obra òrfena i la informació de contacte de l'entitat.
  • En qualsevol moment, els titulars de drets poden sol·licitar a l'òrgan competent (determinat reglamentàriament) que es determini que la seva obra no és òrfena, així com percebre una compensació equitativa per la utilització que se'n pugui haver portar a terme fins aquell moment.

3. Obres de domini públic

3.1. Quan esdevenen en domini públic les composicions musicals amb lletra?

Les principals modificacions de l’article 28 de la LPI, recollides a la nova llei són:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, es determina que el termini per al domini públic de les composicions musicals amb lletra és de 70 anys a partir de la mort del darrer autor supervivent (autor de la lletra o autor de la composició musical).

3.2. Quan esdevenen en domini públic les interpretacions artístiques i execucions musicals publicades o comunicades en fonogrames?

Les principals modificacions de l’article 112 de la LPI, recollides a la nova llei són:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, es determina que el termini per al domini públic de les gravacions d’interpretacions artístiques i execucions musicals publicades o comunicades lícitament al públic, mitjançant un fonograma, és de 70 anys després de la data de la primera publicació o comunicació lícita.

3.3. Quan esdevenen en domini públic els drets dels productors de fonogrames?

La principal modificació de l’article 119 de la LPI , recollida a la nova llei és:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, s’amplia el termini per al domini públic dels fonogrames que hagin estat publicats o comunicats lícitament durant els 50 anys posteriors a la seva gravació. En aquest cas, els drets s'exhaureixen 70 anys després de la primera publicació o comunicació lícita al públic.

4. Cessions de drets

4.1. Quins canvis hi ha quant a la cessió de drets al productor de fonogrames?

La principal modificació del nou article 110bis de la LPI, recollit a la nova llei és:

Com a transposició de la Directiva 2011/77, es preveu la possible reversió del contracte de cessió de drets per part de l’artista (intèrpret o executant) en cas que el productor del fonograma no comercialitzi la gravació.

Aquesta reversió del contracte es pot portar a terme si, després de 50 anys des de la publicació o comunicació lícita del fonograma, no es comunica públicament o no se'n posa a la venda un nombre suficient de còpies que safisfaci raonablement les necessitats del públic (segons la natura i finalitat del fonograma)

5. Entitats de gestió de drets i altres organismes reguladors

5.1. Quins articles s’han modificat quant a les entitats de gestió de drets i altres organismes reguladors?

Els articles modificats recollits a la nova llei, reguladors de les infraccions i procediments sancionadors, de les entitats de gestió de drets i de la Comissió de Propietat Intel·lectual, són:

  • Artcle primer
    • Art. 138. Accions i mesures cautelars urgents
    • Art. 151.5. Estatuts de les entitats de gestió de drets
    • Art. 153. Contracte de gestió de les entitats de gestió de drets
    • Art. 154. Repartiment de drets de les entitats de gestió de drets
    • Art. 155. Funció social de les entitats de gestió de drets
    • Art. 156. Comptabilitat i auditoria de les entitats de gestió de drets
    • Art. 157. Altres obligacions de les entitats de gestió de drets
    • Art. 158. Comissió de Propietat Intel·lectual: composició i funcions
    • Art. 158 bis. Funcions de mediació, arbitratge, determinació de tarifes i control
    • Art. 158 ter. Salvaguarda dels drets en l’entorn digital
    • Art. 159. Competències de les administracions públiques
    • Art. 162bis. Responsabilitat administrativa, òrgans competents sancionadors i procediment sancionador
    • Art. 162ter. Classificació de les infraccions
    • Art. 162quart. Sancions
  • Article segon

5.2. Quins aspectes es poden destacar d'aquest articulat?

Alguns aspectes destacables de les modificacions d’aquest articulat són:

  • La Comissió de Propietat Intel·lectual pot adreçar-se contra els infractors dels drets de propietat intel·lectual així contra aquells serveis (pàgines d’enllaços) que facilitin la descripció o localització d’obres ofertes sense autorització, portant a terme una activitat activa no neutral (sense limitar-se a activitats merament d’intermediació tècnica). A més, no es té en compte si aquests enllaços són proporcionats inicialment pels usuaris destinataris del servei.
  • L’incompliment reiterat (dos o més cops) de requeriments de retirada de continguts declarats infractors pot ser sancionat amb una multa entre 30.000 i 300.000 euros.
  • Les entitats de gestió de drets són objecte d’un control més exhaustiu per part de l’Administració Pública.
  • S’implanta un model de “finestreta única” amb què es centralitza la facturació i pagament dels imports que els usuaris hagin d’abonar a les entitats de gestió col·lectiva de drets.