Propietat intel·lectual: preguntes més freqüents

A continuació es detallen algunes preguntes freqüents relacionades amb la propietat intel·lectual:

1. Generalitats

1.1. Què és la propietat intel·lectual?

  • La propietat intel·lectual fa referència a les obres que són resultat de l’intel·lecte humà. És un forma de propietat que té el creador/a d’una obra artística, científica o literària o la que li pertany a l’inventor per les invencions que hagi creat.
  • En sentit estricte, la propietat intel·lectual inclou tant el dret d’autor (obres artístiques, científiques o literàries) com l’anomenada propietat industrial (patents, marques, models industrials, etc.), tot i que en el marc jurídic espanyol la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) fa referència exclusiva al dret d’autor mentre que la propietat industrial queda protegida mitjançant les lleis de patents, marques, etc.
  • Així doncs, és freqüent utilitzar com a sinònims “dret d’autor” i “propietat intel·lectual”, malgrat que genèricament, la propietat intel·lectual és un concepte més ampli que inclouria també la propietat industrial. 
  • Tal i com es recull a les següents definicions obtingudes de Cercaterm:

La Propietat intel·lectual és el conjunt dels drets relacionats amb les obres literàries, artístiques i científiques, les interpretacions dels artistes intèrprets i les execucions dels artistes executants, els fonogrames i les emissions de radiodifusió, les invencions en tots els camps de les activitats humanes, els descobriments científics, els dibuixos i els models industrials, les marques de fàbrica, de comerç i de servei, així com els noms de denominació comercial, la protecció contra la competència deslleial i tots els altres drets relacionats amb l'activitat intel·lectual en els terrenys industrial, científic, literari i artístic.

  • Drets d'autor:  Drets morals i d'explotació que té l'autor d'una obra literària, artística o científica. Els drets morals, en tant que indisponibles, són irrenunciables i inalienables, mentre que els drets d'explotació, en tant que disponibles, són negociables i permeten que l'autor incideixi en la publicació, la distribució o l'explotació de la seva obra, així com que hi faci constar el copyright. Els drets d'autor formen part de la propietat intel·lectual.
  • Propietat industrial: dret que té l'inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per explotar-los de forma exclusiva.

1.2. Quins són els drets d’autor? (drets morals i d'explotació)

  • La llei atorga a l’autor/a d’una obra tots els drets sobre la mateixa. Aquest drets s’agrupen normalment en: drets morals i drets d’explotació.
  • Els drets morals de l’autor/a són un conjunt de drets irrenunciables i inalienables entre els quals es troben el dret de l’autor/a a ser reconegut com a tal, incorpora a més a més altres garanties com el dret que té l’autor/a a que la seva obra es respecti i no es pugui modificar sense la seva autorització.
  • Els drets d'explotació d'una obra són principalment els drets de reproducció, distribució, comunicació pública o creació d'obres derivades.
  • La llei atorga l’exclusivitat d’aquesta explotació a l’autor/a. Només amb el seu consentiment o amb les excepcions que marca la llei, podrem utilitzar l’obra.

1.3. Quins són els drets afins? (drets veïns o connexos)

  • A més dels drets d'autor morals i d'explotació, hi ha altres drets de propietat intel·lectual (coneguts com drets afins, veïns o connexos), els quals protegeixen l'esforç i l’aportació creativa, tècnica i organitzativa de les persones o institucions que posen les obres a disposició del públic, participen en les indústries culturals i en la relació d'aquestes amb el públic.
  • Aquests drets afecten a artistes o executants, productors de fonogrames i d'enregistraments audiovisuals, entitats de radiodifusió, creadors de meres fotografies i determinades produccions editorials (obres inèdites en domini públic i altres no protegides per la LPI).

1.4. Què és el copyright?

  • Copyright és el terme amb què la legislació angloamericana designa els anomenats “drets d’explotació”.
  • Tot i que jurídicament no són exactament el mateix, sovint els termes “dret d’autor” i copyright es fan servir com a sinònims. A més, el símbol del copyright © s’utilitza per indicar que una obra està subjecta al dret d’autor, amb una reserva de tots els drets per part del titular.
  • Atès que aquest símbol detalla qui és la persona titular dels drets d'explotació, només el pot incloure a l'obra l’autor/a de la mateixa, des del moment de la seva creació, o bé la persona titular dels drets d’explotació (cessionari), des del moment de l’adquisició dels mateixos.
  • El símbol © ha d'anar acompanyat del nom del titular o cessionari i de l'any de divulgació de l'obra. En lloc del símbol © es pot fer servir la paraula "Copyright" o "Copr.", tot i que es recomana fer servir el símbol ©, tal i com recull la Universal Copyright Convention.
  • Tal i com mostren els següents exemples, es pot afegir al copyright un avís legal informatiu de les conseqüències d'una utilització indeguda de l'obra objecte de protecció.

© Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, 2015.

© Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, 2015.
Tots els drets reservats.

© Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, 2015.
Tots els drets reservats. El contingut d'aquest lloc web està protegit pels drets de propietat intel·lectual i industrial corresponents. Llevat dels casos previstos a la llei, la seva reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets és una infracció penalitzada per la legislació vigent.

© Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, 2015.
Tots els drets reservats. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra sense l'autorització del titular dels drets, i qualsevol altre acte que contravingui els drets de propietat intel·lectual i industrial. Per a qualsevol ús que se'n vulgui fer no previst a la llei, dirigiu-vos a: xxx@xxx.xxx.

© Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius, 2015.
Tots els drets reservats. Qualsevol vulneració dels drets de propietat intel·lectual i industrial continguts en aquest lloc web comportarà les responsabilitats civils i/o penals que en cada cas corresponguin.

1.5. Quines obres són objecte de propietat intel·lectual?

  • Els articles 10, 11 i 12 de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) defineixen les obres subjectes a dret d’autor. De manera general, la llei protegeix la gran majoria de documents que de forma habitual emprem en un entorn acadèmic i docent.

Art. 10.1. Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, conegut actualment que s’inventi en el futur, entre les quals s’inclouen:

a) Els llibres, els fullets, els impresos, els epistolaris, els escrits, els discursos i les al·locucions, les conferències, els informes forenses, les explicacions de càtedra i qualsevol altra obra de la mateixa naturalesa.

b) Les composicions musicals, amb o sense lletra.

c) Les obres dramàtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.

d) Les obres cinematogràfiques i qualsevol altra obra audiovisual.

e) Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, els tebeos o els còmics, i també els seus assaigs o esbossos i les altres obres plàstiques, tant si són aplicades com si no.

f) Els projectes, els plans, les maquetes i els dissenys d’obres arquitectòniques i d’enginyeria.

g) Els gràfics, els mapes i els dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.

h) Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment anàleg a la fotografia.

i) Els programes d’ordinador.

Art. 10.2. El títol d’una obra, quan sigui original, queda protegit com a part de l’obra.

  • Els exemples que enumera la llei no són exhaustius, és a dir, encara que un tipus de document concret no aparegui a la llista que es proposa no implica que quedi fora de la protecció. Cal afegir la protecció atorgada a les obres derivades (traduccions. etc.) establerta a través de l’art. 11 i la consideració de les bases de dades com obres també protegides (art. 12).

1.6. Quines obres no són objecte de propietat intel·lectual?

  • Segons l'art. 13 de la LPI, les disposicions legals o reglamentàries i els seus projectes corresponents, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens  dels organismes públics, així com les traduccions oficials de tots els textos anteriors no són objecte de propietat intel·lectual.
  • Tal i com es detalla a Leyes, actos, sentencias y propiedad intelectual (Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, p. 76), "els actes en què conclou l'activitat dels diferents poders públics són les lleis, per als poders legislatius, les disposicions normatives i actes per als poders executius, i sentències i autes per a les resolucions del poder judicial".
  • Dit d’una altra manera, qualsevol d’aquests documents pot ser reproduït, distribuït, comunicat públicament o modificat lliurement sense cap autorització prèvia per part del titular dels drets. Cal tenir en compte, però, que només és així en cas de disposar dels textos o fonts oficials originals, no dels textos extrets d’altres publicacions o bases de dades.

1.7. Què vol dir que una obra és de domini públic?

  • Les obres de domini públic són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que es respecti l’autoria i la integritat de l’obra:
  • Els drets d’explotació de l’obra duren, de manera general, fins a 80 anys després de la defunció de l’autor principal i secundari (traductors, il·lustradors...), si aquesta es va produir abans del 7 de desembre de 1987, o fins a 70 anys en els casos de les defuncions posteriors a aquesta data.
  • El termini de protecció comença a comptar a partir de l'1 de gener de l'any següent a la mort o declaració de defunció. Per exemple, durant 2006, aplicant la regla dels 80 anys, entren en domini públic les obres dels autors morts l'any 1925 (1926+80 =2006). Per tant, atès que no es podrà aplicar el termini de 70 anys fins l’any 2058 (1988+70 = 2058), a data de 2016 són llibres de domini públic aquells els autors dels quals van morir abans del 1936 (2016-80=1936).
  • Cal tenir molt present que aquest còmput s'ha de fer tant amb els autors principals de l'obra com amb els secundaris que han fet possible la seva edició (traductors, il·lustradors, revisors, autors de notes o interpretacions...). Per tant, sovint es dóna el cas que només és de domini públic el text original d'una obra, no el de les edicions posteriors on s'ha fet una nova feina de maquetació, revisió, etc.
  • No obstant això, aquest termini de protecció varia segons el tipus d'obra, motiu pel qual cal tenir en compte si aquesta és una obra textual, un enregistrament sonor, una producció audiovisual o una fotografia.
  • Podeu trobar informació més detallada sobre aquests terminis, així com algunes eines per calcular-los a l'apartat "Domini públic" de la nostra web.

1.8. Continuen vigents els drets d’autor en l’entorn d’Internet?

  • Sí. Tots els drets reservats als autors/ores (còpia, distribució, comunicació pública, etc.) continuen essent reservats en l’entorn d’Internet, tot i la facilitat amb què es pot copiar o difondre la informació.
  • Encara que es pugui accedir a continguts gratuïts, això no autoritza en absolut a l’apropiació de la informació continguda en el web i molt menys a fer-ne un ús contrari a la legislació.
  • Així doncs, els textos, les imatges, les fotografies, el disseny, les seqüències musicals, els vídeos o audiovisuals, etc. de qualsevol web, estan protegits per la legislació.

1.9. Quina legislació cal aplicar amb obres d'autors estrangers?

Els drets de propietat intel·lectual són de caràcter territorial, és a dir, cada país els regula amb les seves lleis i només en garanteix la seva protecció dins les pròpies fronteres.

Tal i com estableix l'article 163 de la Llei de propietat intel·lectual (LPI), la legislació espayola protegeix els autors espanyols així com els autors nacionals d'altres països estats membres de la Unió Europea.

Per tant, quan es vulguin utilitzar a l'Estat espanyol obres d'autors estrangers membres de la Unió Europea, cal aplicar la legislació espanyola (tot i que la legislació del país original sigui més o menys permissiva).

També gaudeixen dels mateixos drets que els autors espanyols:

  • Els autors nacionals de tercers països (no membres de la UE) amb residència habitual a Espanya
  • Els autors nacionals de tercers països (no membres de la UE) que no tinguin la seva residència habitual a Espanya, en relació a les seves obres publicades per primer cop al territori espanyol o durant els 30 dies següents a que s'hagin publicat en un altre país. No obstant això, el Govern podrà restringir l'abast d'aquest principi en el cas d'estrangers que siguin nacionals d'estats que no protegeixin suficientment les obres d'autors espanyols en supòsits anàlegs.

En qualsevol cas:

  • Els autors nacionals de tercers països (no membres de la UE) gaudiran de la protecció que els correspongui segons els convenis i tractats internacionals en què Espanya sigui part i, en el seu defecte, estaran equiparats als autors espanyols quan aquests també ho estiguin als nacionals en el país respectiu.
  • Les obres el país d'origen de les quals no sigui de la Unió Europea i l'autor de les quals no sigui nacional d'un estat membre de la Unió Europea, tenen el mateix termini de protecció que l'atorgat al país d'origen de l'obra (sense que, en cap, cas pugui excedir al termini previst a la LPI).
  • Independentment de la seva nacionalitat, sempre es reconeix el dret moral dels autors.

1.10. Les dades de recerca són objecte de propietat intel·lectual?

Les dades en brut no tenen autoria i, per tant, no són objecte de propietat intel·lectual.

No obstant això, cal tenir en compte que sí que ho són les bases de dades on aquestes apareixen. Tal i com estableix l'article 133 de la Llei de propietat intel·lectual i la Llei 5/1998 de 6 de març, d’incorporació al Dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la  protecció jurídica de les bases de dades:

  • El dret "sui generis" sobre una base de dades protegeix la inversió substancial, avaluada qualitativa o quantitativament, que realitza el seu fabricant ja sigui de mitjans financers, inversió de temps, esforç, energia o altres de natura similar, per a l'obtenció, verificació o presentació del seu contingut.
  • MItjançant aquest dret, el fabricant d'una base de dades pot prohibir l'extracció i/o reutilització de la totalitat o d'una part substancial del seu contingut (sempre i quan l'obtenció, la verificació o la presentació d'aquest contingut representi una inversió substancial des del punt de vista quantitatiu o qualitatiu). Aquest dret podrà transferir-se, cedir-se o donar-se en llicència contractual.
  • Tampc s'autoritza l'extracció i/o reutilització repetides o sistemàtiques de parts no substancials del contingut de la base de dades que suposin actes contraris a una explotació normal de la mateixa o que causin un perjudici injustificat als interessos legítims del seu fabricant.
  • El dret "sui generis" sobre la base de dades s'aplica sense perjudici dels possibles drets existents sobre el seu contingut (drets d'autor de les obres incloses o altres).

2. Dret de reproducció

2.1. Què és el dret de reproducció?

  • S’entén per reproducció (art. 18 LPI) la fixació d’una obra en qualsevol mitjà que en permeti la comunicació i l’obtenció de còpies de tota o d’una part. Així doncs, són còpies les reproduccions fetes en paper, microfitxa o qualsevol altre suport digital (discs compactes, …).
  • La reproducció és un dret exclusió dels autors/ores i per tant no es pot fer sense la seva autorització o en els casos previstos per la llei.

2.2. En quins casos es poden fer reproduccions sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets?

  • A més de les obres excloses de propietat intel·lectual (art. 13 LPI) o que són de domini públic (art. 41 LPI), la Llei de propietat intel·lectual contempla alguns casos en què es poden fer reproduccions sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets. Algunes d'aquestes excepcions són:
  • Els actes de reproducció provisional que, a més de mancar per si mateixos d'una significació econòmica independent, siguin transitoris o accessoris i formin part integrant i essencial d'un procés tecnològic, i l'única finalitat dels quals sigui facilitar una transmissió en xarxa entre terceres parts per part d'un intermediari, o bé una utilització lícita (és a dir, autoritzada per l'autor o per la llei) (art. 31.1 LPI).
  • Per a ús privat de la persona copista, sempre i quan es respectin els termes de l'art. 31.2 LPI:
  • Les còpies només es poden considerar privades si són còpies d'obres ja difoses fetes per una persona física per a usos privats, no professionals ni comercials, i a partir d’un suport [físic] (que contingui la reproducció de l'obra), comercialitzat legalment i adquirit mitjançant compravenda mercantil. Per exemple, aquest seria el cas de les obres comprades en suport CD o DVD.
Malauradament,  la redacció de l'article 31 genera una certa confusió perquè inclou com a requisit que el suport de l'obra hagi estat adquirit mitjançant "compravenda mercantil", operació que només poden fer les empreses o professionals en el marc de la seva activitat econòmica (no els particulars que compren un llibre).
  • També ho són les reproduccions fetes a partir d’actes legítims de comunicació pública d’imatges i/o sons (per exemple, enregistraments de transmissions de ràdio o de televisió), sempre i quan no s'hagin obtingut en espais o establiments públics no autoritzats.
  • Les còpies obtingudes no poden ser objecte d'usos col·lectius ni lucratius.
  • No es consideren còpies privades les descàrregues fetes a Internet.
  • Queden excloses de la còpia privada les obres comunicades públicament les condicions d'ús de les quals queden recollides a un contracte [llicència d'ús], les bases de dades electròniques i els programes d'ordinador.
  • No requereixen autorització els actes de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres ja difoses quan es facin en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat en qüestió, i es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin a allò que aquesta exigeixi (art. 31 bis.2 LPI).
  • Elaboració de cites o ressenyes (inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, com també la d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític). Aquesta utilització només es pot realitzar amb finalitats docents o d’investigació, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i amb indicació de la font i el nom de l’autor/a de l’obra utilitzada. Les recopilacions periòdiques efectuades en forma de ressenyes o revistes de premsa tenen la consideració de citacions, sempre i quan l'autor no s'hagi oposat de forma expressa (art. 32.1 LPI).
  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan es compleixin les condicions detallades als apartats 3-4 de l'art. 32 de la LPI .
  • Les persones titulars dels drets d’autor no poden oposar-se a les reproduccions de les obres, quan aquelles són realitzades sense finalitat lucrativa pels museus, biblioteques, fonoteques, filmoteques, hemeroteques o arxius, de titularitat pública o integrades en institucions de caràcter cultural o científic, i la reproducció es realitzi exclusivament per a finalitats d’investigació (art. 37.1 LPI).
  • Els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden reproduir les obres òrfenes disponibles al seu fons a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública. Aquests actes només es poden portar a terme sempre i quan es compleixin tots els requisits detallats a l'art. 37bis de la LPI.
  • Es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i altres obres del mateix caràcter que s’han pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l’exclusiva finalitat d’informar sobre l’actualitat. Aquesta última condició no és d’aplicació als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l’autor/a el dret a publicar aquestes obres en una col·lecció (art. 33.2 LPI).
  • Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals (art. 35.2 LPI).

Tal i com estableix l'art. 40bis de la LPI, cap de les excepcions contemplades a la llei poden interpretar-se de manera que la seva aplicació causin un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor o que vagin en detriment de l'explotació normal de les obres a què es refereixin.

2.3. Què és el dret de cita?

  • Tal i com estableix l'article 32.1 de la Llei de propietat intel·lectual, en determinades circumstàncies es poden reproduir fragments d’obres divulgades (o obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu) si aquests s’utilitzen a mode de cita o ressenya, és a dir:
  • El nou document on s'inclou el fragment citat ha de fer-se amb finalitat docent o d’investigació, i sense cap objectiu comercial.
  • La quantitat de l’obra original utilitzada ha de ser prou mesurada.
  • El fragment o imatge ha d'usar-se a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític.
  • S’ha d’indicar la font original i el nom de l'autor.
  • Els fragments o imatges citades no es poden obtenir d'una base de dades o paquet editorial contractat mitjançant una llicència d'ús. En aquest cas, els usuaris del document només poden utilitzar-los respectant les condicions establertes al contracte signat amb el proveïdor.

2.4. Com es poden emprar les obres com a il·lustració d'activitats educatives o amb fins d'investigació científica?

Tal i com estableixen els apartats 3-5 de l'article 32 de la LPI, el PDI pot acollir-se al dret d'il·lustració amb fins docents i de recerca tal i com es detalla a continuació:

  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan:
  1. Es tracti d’obres ja difoses
  2. Les obres s’usin com a il·lustració d’activitats educatives (presencials o a distància) o amb fins d’investigació científica.
  3. Les obres no siguin llibres de text, manuals universitaris o publicacions assimilades. En aquest cas, només se'n permet la distribució de còpies entre els investigadors de projectes d’investigació concrets, així com la inclusió per part del professorat d'un enllaç web on els estudiants puguin accedir legalment a l'obra.
  4. Es citi l’autor i font, exceptuant els casos en què no sigui possible
  • S'entèn per petit fragment d'una obra un extracte o porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt de la mateixa.
  • Els autors i editors no tindran dret a cap remuneració per la realització d'aquests actes.
  • En el cas concret d’universitats i centres públics d’investigació, es pot reproduir, distribuir i comunicar públicament parts d'obres (impreses o susceptible de ser-ho), inclosos els  llibres de text, manuals universitaris o publicacions assimilades, amb una compensació econòmica obligada, sempre i quan:
  1. Les obres només s’emprin amb finalitats educatives o de recerca.
  2. Només es reprodueixi, distribueixi o comuniqui públicament un capítol de llibre, un article d’una revista (o extensió equivalent d’una publicació assimilada), o una extensió assimilable al 10% del total de l'obra (resultant indiferent si la còpia es porta a terme a través d'un o diversos actes de reproducció).
  3. Els actes permesos es facin només a universitats o centres públics de recerca, amb mitjans i personal propis.
  4. La distribució de còpies només es faci entre l’estudiantat i PDI del centre en què es fa la reproducció, o les obres comunicades públicament siguin d’accés restringit a l’estudiantat i PDI del centre on es fa la reproducció, mitjançant xarxes internes i tancades o en el marc del programa d’ensenyament a distància ofert per aquest centre (intranets docents).
  • Queden excloses de la compensació obligatòria als autors i editors les obres explotades amb acords específics previs entre les universitats/centres de recerca i els titulars dels drets, o aquelles de les quals les universitats/centres de recerca siguin titulars dels drets.
  • En canvi, les universitats i centres de recerca públics que vulguin emprar qualsevol altra obra, hauran de pagar una llicència institucional a l'entitat de gestió de drets corresponent. Per exemple, aquest és el cas de la incorporació parcial a les aules virtuals de materials objectes de drets d’autor.

En relació a la compensació econòmica obligatòria, el 29 de març de 2016 es va publicar l'Acord núm. 41/2016 del Consell de Govern, pel qual s’aprova l'adhesió de la UPC al conveni entre la CRUE i les entitats de gestió de drets d’autor CEDRO i VEGAP.

Segons aquest Acord, s'autoritza l’adhesió de la UPC a un conveni entre la CRUE, CEDRO i VEGAP, l’objecte del qual és establir l'import a abonar a CEDRO i VEGAP per part de les universitats espanyoles associades a CRUE, en concepte de remuneració equitativa als autors i editors (d'acord amb el que estableix l'article 32.4 del TRLPI) d'una quantitat màxima de tres milions d'euros anuals (impostos a part) durant els anys 2016 i 2017.

Resta pendent la creació d'una eina informàtica amb què poder determinar els usos dels capítols o articles disponibles als Campus Virtuals. En cas que aquesta eina estigui disponible a 31 de desembre de 2017, CRUE, CEDRO i VEGAP negociaran un nou conveni basat en les dades aportades per l'aplicació. En cas contrari, però, el present conveni es prorrogaria un any més.

  • Cap partitura musical, obra d’un sol ús ni compilació de fragments d’obres o d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu pot ser emprada amb fins educatius o de recerca sense l’autorització del titular corresponent.
  • En cas de no complir aquests requisits previs (autorització del titular dels drets o cita/il·lustració de l'ensenyament), el professor sempre pot indicar la referència bibliogràfica del document per tal que l’alumnat obtingui la seva còpia individualment.

2.5. Es poden incloure fotografies o dibuixos d’altres autors/ores als articles o altres publicacions?

  • La reproducció de fotografies o dibuixos és un dret exclusiu dels respectius autors o autores, motiu pel qual no es pot fer sense la seva autorització o en els casos previstos per la Llei de propietat intel.lectual (LPI). Per exemple, l'art. 32.1 de la citada llei estableix:

”És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només es pot realitzar amb finalitats docents o d’investigació, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i amb indicació de la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada...”.

  • Així doncs, es poden reproduir obres visuals senceres en documents docents o d’investigació, sempre que estiguin relacionades amb el contingut de l’estudi que s’està fent i se n’indiqui la font i l’autoria.
  • No obstant això, si l’obra que es vol utilitzar s’ha adquirit mitjançant un contracte o llicència d’ús, caldrà llegir les clàusules per comprovar si el proveïdor permet fer l’ús desitjat.
  • Paral·lelament, les obres que són de domini públic també es poden utilitzar sense demanar autorització. Tenen aquesta consideració les obres els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que se’n respecti l’autoria i la integritat (articles 26, 41, 128 LPI).
  • En el cas de les fotografies d’autor (obres d’artistes que utilitzen la fotografia com a mitjà d’expressió) els drets d’explotació passen al domini públic després de 80 anys de la mort de l’artista, si aquesta es va produir abans del 7 de desembre de 1987, o fins a 70 anys en els casos de les defuncions posteriors a aquesta data. Si es tracta de fotografies no artístiques aquest període es redueix a 25 anys.

2.6. Què és un llicència de reproducció?

  • Com que no és possible reproduir els documents sense el permís dels autors/ores, exceptuant els casos permesos per la legislació (textos legals, reproduccions fetes per les biblioteques, còpies d’ús privat, etc.), caldria demanar cada cop autorització als autors/ores per reproduir documents del nostre interès.
  • Fer les peticions de manera individual seria molt lent i costós, i de vegades impossible; és per això que les entitats de gestió col•lectiva de propietat intel•lectual (p. ex. CEDRO) faciliten llicències de reproducció, autoritzacions que mitjançant un pagament permeten la reproducció d’obres amb les limitacions que decideixen aquestes entitats.

2.7. Quines còpies es poden fer a les copisteries o altres centres que tinguin aparells a disposició del públic?

  • Les còpies del material protegit fetes a copisteries o altres centres que tinguin aparells a disposició del públic no es consideren còpies privades, ja que només ho són les fetes mitjançant aparells el propietari dels quals és la persona copista, i sempre i quan no es faci cap ús col·lectiu ni comercial.
  • Les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual atorguen llicències o autoritzacions de reproducció d’obres amb una sèrie de limitacions. Les copisteries o altres centres amb aparells a disposició del públic han de contractar aquestes llicències, l’import de les quals es negocia en funció del percentatge de còpies del material protegit que fan respecte al total.
  • Les llicències només permeten una reproducció parcial dels documents. Per exemple, hi ha llicències que permeten a les empreses de reprografia la reproducció màxima d'un 10% de l’obra. Els articles es poden fotocopiar sencers encara que superin un percentatge concret de la revista, però si es vol fotocopiar més d’un article del mateix número, es mantenen els percentatges establerts per la llicència.

2.8. Necessiten una llicència reprogràfica les fotocopiadores de despatxos o oficines?

  • Les fotocopiadores dels despatxos o oficines necessiten una llicència reprogràfica només en el cas que es facin còpies de material protegit amb la mateixa (articles, llibres, etc.).
  • Cal tenir en compte que aquestes còpies de material protegit no es poden considerar d'ús privat, ja que la titularitat de la màquina és de l'empresa, no del personal contractat que la pugui fer servir, motiu pel qual caldria disposar d'una llicència.
  • En canvi, si el personal només utilitza les fotocopiadores de l'empresa per reproduir documents administratius (o altres que no siguin objecte de drets d'autor), no cal contractar cap llicència reprogràfica.

2.9. Què és el dret de remuneració per còpia privada?

  • El dret de remuneració per còpia privada és el dret de remuneració que tenen els autors/ores com a compensació de les còpies privades que els usuaris/àries poden fer de les seves obres, és a dir, les còpies realitzades en un àmbit domèstic, sense fer-ne usos col·lectius ni comercials.
  • Tal i com estableix l'article 25 de la LPI, el pagament de la compensació equitativa per còpia privada es portarà a terme a càrrec d'una consignació anual dels Pressupostos Generals de l’Estat:
  • El dret d'aquesta compensació serà irrenunciable per als autors i artistes, intèrprets o executants.
  • El pagament de la compensació es portarà a terme mitjançant les entitats de gestió de drets.
  • No es consideren reproduccions per a usos privats les fetes per persones jurídiques mitjançant equips de reproducció clarament destinats a altres usos, així com les còpies fetes per qui disposi de la corresponent autorització.
  • No seran objecte de compensació les situacions en què el perjudici causat al titular dels drets sigui mínim, situacions que es determinaran reglamentàriament.

3. Dret de distribució (lliurament, préstec o venda)

3.1. Què és el dret de distribució?

  • El dret de distribució és el dret de posar a disposició del públic l’original o còpies d’una obra mitjançant la venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma.
  • Només es fa distribució si aquesta és presencial, posant a disposició del públic exemplars en un suport físic concret (paper, disc compacte, vídeo, ..).

3.2. En quins casos es poden distribuir obres sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets?

  • A més de les obres excloses de propietat intel·lectual (art. 13 LPI) o que són de domini públic (art. 41 LPI), la Llei de propietat intel·lectual contempla alguns casos en què es poden distribuir obres sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets. Algunes d'aquestes excepcions són:
  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan es compleixin les condicions detallades als  apartats 3-5 de l'article 32 de la LPI .
  • No requereixen autorització els actes de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres ja difoses quan es facin en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat en qüestió, i es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin a allò que aquesta exigeixi (art. 31 bis.2 LPI).
  • Els museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, fonoteques o filmoteques de titularitat pública o que pertanyen a entitats d’interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense ànim de lucre, o a institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, no necessiten autorització de les persones titulars dels drets pels préstecs que realitzen.
  • Es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i altres obres del mateix caràcter que s’han pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l’exclusiva finalitat d’informar sobre l’actualitat. Aquesta última condició no és d’aplicació als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l’autor/a el dret a publicar aquestes obres en una col·lecció (art. 33.2 LPI).
  • Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals (art. 35.2 LPI)

Tal i com estableix l'art. 40bis de la LPI, cap de les excepcions contemplades a la llei poden interpretar-se de manera que la seva aplicació causin un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor o que vagin en detriment de l'explotació normal de les obres a què es refereixin.

3.3. El professorat pot distribuir còpies de documents a l'alumnat de la seva classe?

  • La legislació no contempla la distribució íntegra de material protegit amb fins docents, motiu pel qual el professorat no pot distribuir còpies de documents a la classe sense l’autorització de la persona titular dels drets o el pagament d’una llicència a l’entitat de gestió corresponent.
  • No obstant això, el professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan es compleixin les condicions detallades als apartats 3-5 de l'art. 32 de la LPI. .

3.4. Quines diferències presenten els actes de distribució i de comunicació pública?

  • Distribució és l’acte de posar a disposició de tercers els originals o còpies de l’obra, en un suport tangible (venda, lloguer, préstec...).
  • En canvi, comunicació pública és l’acte pel qual una pluralitat de persones pot accedir a l’obra sense una distribució prèvia d’exemplars físics a cadascuna d’elles (discursos, recitals, projecció d’audiovisuals, emissió per ràdio, exposició pública d’obres d’art, inclusió de documents a pàgines web, tramesa de documents per correu electrònic...).

4. Dret de comunicació pública (audiovisual o en xarxa)

4.1. Què és el dret de comunicació pública?

  • El dret de comunicació pública és el dret de portar a terme qualsevol acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l’obra sense la distribució prèvia d’exemplars a cadascuna d’elles.
  • Per exemple, són actes de comunicació pública les dissertacions, projeccions d’obres audiovisuals, exposicions, o transmissions per fil, cable, fibra òptica o procediments anàlegs (transmissions de documents per correu electrònic, la seva inclusió a webs o intranets...).
  • No es considera pública la comunicació quan es dugui a terme dintre d’un àmbit estrictament domèstic que no estigui integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus.

4.2. En quins casos es poden comunicar públicament obres sense l'autorització del seu autor o persona titular dels drets?

A més de les obres excloses de propietat intel·lectual (art. 13 LPI) o que són de domini públic (art. 41 LPI), la Llei de propietat intel·lectual contempla alguns casos en quès es poden comunicar públicament obres sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets. Algunes d'aquestes excepcions són:

  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan es compleixin les condicions detallades als apartats 3-5 de l'art. 32 de la LPI.

  • Els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden reproduir les obres òrfenes disponibles al seu fons a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública. Aquests actes només es poden portar a terme sempre i quan es compleixin tots els requisits detallats a l'art. 37bis de la LPI.

  • No requereixen autorització els actes de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres ja difoses quan es facin en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat en qüestió, i es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin a allò que aquesta exigeixi (art. 31 bis.2 LPI).

  • Es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i altres obres del mateixcaràcter que s’han pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l’exclusiva finalitat d’informar sobre l’actualitat. Aquesta última condició no és d’aplicació als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l’autor/a el dret a publicar aquestes obres en una col·lecció (art. 33.2 LPI).

  • Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals (art. 35.2 LPI).

Tal i com estableix l'art. 40bis de la LPI, cap de les excepcions contemplades a la llei poden interpretar-se de manera que la seva aplicació causin un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor o que vagin en detriment de l'explotació normal de les obres a què es refereixin.

4.3. A nivell d'usos permesos, hi ha diferències entre penjar un document a Internet o a una intranet d’accés restringit?

  • No, penjar un document tant a Internet com a una intranet d'accés restringit és un acte de comunicació pública (independentment del nombre de persones que hi accedeixin) per a la qual es necessita l'autorització del titular dels drets corresponent.

4.4. Es poden penjar al web o a intranets documents escanejats d’altres autors/ores?

  • La difusió a webs públiques o a intranets (webs de campus virtuals d’accés restringit...) de documents escanejats és un acte de comunicació pública. Així doncs, no es podrà portar a terme sense permís de l’autor/a o persona titular dels drets a no ser que es tracti d’obres de domini públic o que l'ús que se'n vulgui fer estigui permés a la Llei de propietat intel·lectual com a excepció (art. 31-40 LPI).

4.5. Cal demanar permís per fer enllaços a pàgines web alienes?

  • La legislació actual no tracta directament el tema, tot i que a l’entorn d’Internet s’ha desenvolupat un conjunt de normes ètiques per als usuaris de la xarxa anomenades Netiquette (Network Working Group, 1995).
  • Cal considerar alguns tipus d’enllaços que no seria recomanable incorporar al propi web (IPR Helpdesk, 2004):
  • Enllaços a pàgines amb continguts susceptibles de violar la legislació nacional (pornografia infantil, apologia del terrorisme, etc.).
  • Utilització de marcs o quadres (“frames”), de manera que es veiés a través del propi lloc un altre web aliè. Aquesta pràctica és molt perjudicial per al lloc enllaçat, perquè se’n fa ús del contingut per atreure visites, de manera que el propi lloc s’augmentaria el nombre de visites, amb l’increment de prestigi i possibilitats de publicitat que això suposa, en detriment del lloc enllaçat.
  • Inclusió mitjançant un enllaç intern a la pròpia pàgina d’una informació (text, fotografia, logotip, etc.) que induís l’usuari/ària a confusió pel fet de no indicar la procedència real d’aquella informació.
  • El fet d’enllaçar directament una pàgina «interior» d’un web mitjançant un enllaç profund podria causar un perjudici a la persona propietària de la pàgina enllaçada pel fet que aquella visita no quedaria comptabilitzada per no passar per la pàgina principal, tot i que això depèn de la configuració del comptador de visites de la pàgina. Aquesta és segurament una de les recomanacions més difícil de seguir, ja que per a l’usuari/ària d’un lloc web, precisament el més interessant és que si li ofereixi l’adreça directa.

4.6. Quina jurisdicció regula l'ús dels documents accessibles a Internet?

  • La jurisdicció que regula l'ús dels documents accessibles a la xarxa és la del país on es troba el  titular del web corresponent, titular que no s'ha de confondre amb el proveïdor d'Internet ("Internet Services Provider").

4.7. Quins materials pot publicar el PDI de la UPC al Campus Virtual?

  • La inclusió de qualsevol material docent al Campus Virtual de la UPC és un acte de comunicació pública que només pot fer-se segons el que estableix la Llei de propietat intel·lectual.
  • En cas contrari, aquesta difusió dels materials docents suposa una infracció dels drets de propietat intel·lectual dels corresponents autors i/o titulars dels drets.
  • Tenint en compte aquestes premisses, us oferim aquesta web on podeu trobar un seguit d'indicacions que el PDI de la UPC ha de tenir en compte per tal de no cometre cap infracció dels drets d'autor de tercers:

4.8. Es pot penjar un recurs electrònic contractat per la UPC (sota llicència) a una intranet docent de la universitat?

  • Els recursos electrònics contractats pel nostre Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius només es poden utilitzar segons el que estableixen les respectives llicència d'ús, contractes en què apareixen tant les obligacions del proveïdor com els usos permesos als usuaris del recurs.
  • Per tant, si un processor vol penjar o fer qualsevol altre acte d'explotació d'un document extret d'aquestes bases de dades (Safari Tech Books Online, Web of Knowledge, etc.), haurà de consultar abans la corresponent llicència d'ús per comprovar si ho pot fer.

4.9. Com a professor de la UPC, puc dipositar a UPCommons un article publicat a una revista del qual soc autor?

  • L'autor de qualsevol publicació només la pot difondre a un dipòsit institucional com UPCommons si conserva la titularitat dels drets d’explotació, és a dir, si no ha els ha cedit en exclusiva a la revista o entitat editora del document.
  • Per conèixer si s'ha fet aquesta cessió, es poden consultar aquests recursos:
  • Contracte/full de cessió de drets, signat per l'autor en el moment de publicar el document
  • Sherpa/Romeo, on es recullen les condicions d'autoarxiu establertes per les principals revistes estrangeres
  • Dulcinea, on es recullen les condicions d'autoarxiu establertes per les principals revistes espanyoles

4.10. Què és l’anomenada "taxa Google"?

Les principals modificacions de l’article 32.2 de la LPI. recollides a la nova llei són:

  • S'estableix que els prestadors de serveis electrònics agregadors de fragments no significatius de continguts difosos a publicacions periòdiques o a llocs webs d’actualització periòdica, amb una finalitat informativa, de creació d'opinió pública o d’esbarjo, no necessiten cap autorització del titular (excloses les imatges o fotografies). Per exemple, alguns prestadors d'aquests tipus de serveis electrònics són Google News o Menéame.
  • Per poder fer-ho, però, han de pagar una compensació equitativa irrenunciable a l’editor de la publicació o altres titulars dels drets mitjançant les entitats de gestió de drets.
  • Aquesta remuneració, coneguda com a “taxa Google”, afecta a qualsevol agregador de continguts que utilitzi fragments de publicacions periòdiques o de llocs web actualitzables i ha estat impulsada principalment per l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE).
  • Sense perjudici d’aquesta taxa, l’article estableix que els cercadors de paraules aïllades no estan subjectes a cap autorització ni compensació sempre i quan no existeixi cap finalitat comercial pròpia, actuïn només com a intermediaris per respondre a les consultes dels usuaris i proporcionin enllaços directes a les pàgines on es troben els resultats.

5. Dret de transformació

5.1. Què és el dret de transformació?

  • El dret de transformació és el dret de traduir, adaptar o portar a terme qualsevol altra modificació en la forma d’una obra de què se’n deriva una obra diferent. Són obres derivades les traduccions, adaptacions per a infants, resums i extractes, versions teatrals, modificacions d’imatges o logotips...
  • Els drets de propietat intel•lectual de l’obra resultat de la transformació corresponen a l’autor/a d’aquesta darrera, sense perjudici dels drets de l’autor/a de l’obra preexistent.

5.2. En quins casos es poden transformar les obres sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets?

  • Transformació d'una obra és la seva traducció, adaptació o qualsevol altra modificació en la seva forma de la qual se'n derivi una obra diferent (art. 21 LPI).
  • Exceptuant les obres exemptes de propietat intel·lectual (art. 13 LPI) o que són de domini públic (art. 41 LPI), no es pot transformar cap obra sense l’autorització de l’autor/a o persona titular dels drets.
  • Cal tenir en compte que les paròdies d’obres divulgades no es consideren transformacions que exigeixin el consentiment de l’autor/a de l’obra objecte de paròdia, mentre no impliquin risc de confusió amb aquesta ni s’infereixi un dany a l’obra original o al seu autor/a.

6. Titularitat i cessió de drets

6.1. A qui cal adreçar-se per demanar l’autorització necessària per fer actes d’explotació no permesos per la legislació?

  • Els actes d’explotació de les obres no permesos per la legislació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) es poden fer sempre que es disposi de l’autorització dels seus autors/ores o persones titulars dels drets. En relació amb aquest tema, és important tenir en compte que quan els autors/ores publiquen les seves obres sovint cedeixen part dels drets d’explotació a les editorials, productores, etc.
  • Així doncs, cal posar-se en contacte amb l’autor/a o la persona física o jurídica que deté els drets d’una obra (drehavent) per demanar l’autorització o informació sobre qui és la persona titular actual dels drets. No obstant, si la presa de contacte no ha estat possible, el Registre de la Propietat Intel·lectual pot ser útil per obtenir aquesta informació.
  • En cas que l'obra que es vulgui utilitzar formi part del repertori d'una entitat de gestió col·lectiva de drets (CEDRO, EGEDA, etc.), cal posar-se en contacte amb la mateixa per acordar el pagament d'una llicència d'ús. Un cop efectuat aquest pagament, l'obra es podrà emprar segons les condicions establertes a la citada llicència.

6.2. Com es poden emprar les obres òrfenes?

Es considera obra òrfena aquella amb drets d'autor (o drets afins) vigents però de la qual no està identificat cap dels corresponents titulars dels drets d'explotació o, en cas d'estar-ho algun d'ells, cap està localitzat tot i haver-ne fer una cerca diligent. Per exemple, aquest seria el cas d'una obra l''autor de la qual ha traspassat i no es coneix si n'existeixen hereus.

Tal i com estableix l'art. 37bis de la LPI:

  • Com a transposició de la Directiva 2012/28/UE, es regula els usos que els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden fer de les obres òrfenes disponibles al seu fons.
  • Concretament, se'n permet la reproducció, a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública, sempre i quan aquests actes es portin a terme sense cap ànim de lucre i amb la finalitat d'oferir un servei d'interès públic (conservació i restauració de les obres i accés a les mateixes amb fins culturals i educatius).
  • Aquests usos requereixen una cerca diligent per part d’aquestes institucions dels possibles titulars dels drets de l’obra, en fonts d’informació determinades reglamentàriament (sense perjudici de la consulta obligada de fonts addicionals disponibles en altres països on hi hagi indicis de l'existència d'informació pertinent sobre els titulars), així com el registre del procés de la cerca feta i comunicació del mateix a les autoritats nacionals competents.

6.3. Què diferencia una obra òrfena d'una obra exhaurida?

  • Les obres òrfenes no s'han de confondre amb les obres exhaurides, ja que aquestes són obres de les quals ja s'han venut o distribuït tots els exemplars, sense cap previsió d'una nova impressió ni reedició per part de l'editor corresponent.

6.4. Quins tipus de cessions de drets es poden fer?

  • Tal i com estableixen els art. 48/50 de la LPI, les cessions dels drets d'explotació d'una obra es poden fer de forma exclusiva o no exclusiva:
  • Les cessions en exclusiva atribueixen al cessionari la facultat d'explotar l'obra amb exclusió de qualsevol altra persona (inclòs el propi cedent) i, excepte pacte en contra, la d'atorgar autoritzacions no exclusives a tercers.
  • El cessionari en exclusiva pot transmetre a altres persones el seu dret amb el consentiment exprés del cedent.
  • Aquest consentiment no és necessari quan la transmissió es porti a terme per una dissolució o canvi de titularitat de l'empresa cessionària.
  • El cessionari no exclusiu pot emprar l'obra segons els termes de la cessió i en concurrència tant amb altres cessionaris com amb el propi cedent. El seu dret és intransmissible, excepte en el cas d'una dissolució o canvi de titularitat de l'empresa cessionària.
  • Les autoritzacions no exclusives atorgades per les entitats de gestió per a l'ús dels seus repertoris seran, en qualsevol cas, intransmissibles.
  • Per altra part, en relació als autors assalariats i tal i com estableix l'article 51 de la LPI:
  • La transmissió a l'empresari dels drets d'explotació de l'obra creada en virtut d'una relació laboral es regirà segons el que s'hagi pactat al contracte, el qual s'ha de fer per escrit.
  • A falta de pacte escrit, es presumeix que els drets d'explotació han estat cedits en exclusiva i amb l'abast necessari per a l'exercici de l'activitat habitual de l'empresari en el moment del lliurament de l'obra realitzada en virtut d'aquesta relació laboral.
  • L'empresari mai pot utilitzar o disposar de l'obra en un sentit o amb finalitats diferents de les derivades d'allò establert als punts anteriors.

6.5. Què és una entitat de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual?

  • Actualment existeixen 8 entitats de gestió, cadascuna especialitzada en un tipus d’obra o acte d’explotació. Entre aquestes, les entitats de gestió col·lectiva de drets d'autor AGEDI, AIE, CEDRO i SGAE han constituït l'associació IBERCREA.
  • Les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual són associacions privades sense afany de lucre que es dediquen a la defensa i gestió col·lectiva dels drets d’explotació de les obres del seus associats/ades.
  • Els articles de la LPI reguladors de les entitats de gestió de drets i de la Comissió de Propietat Intel·lectual són:

    • Títol IV. Les entitats de gestió
      • Art. 147. Requisits
      • Art. 148. Condicions de l'autorització
      • Art. 149. Revocació de l'autorització
      • Art. 150. Legitimització
      • Art. 151. Estatuts
      • Art. 152. Obligacions d'administrar els drets de propietat intel·lectual conferits
      • Art. 153. Contracte de gestió
      • Art. 154. Repartiment, pagament i prescripció de drets
      • Art. 155. Funció social i desenvolupament de l'oferta digital legal
      • Art. 156. Comptabilitat i auditoria
      • Art. 157. Altres obligacions
      • Art. 158. Comissió de Propietat Intel·lectual: composició i funcions
      • Art. 158 bis. Funcions de mediació, arbitratge, determinació de tarifes i control
      • Art. 158 ter. Salvaguarda dels drets en l’entorn digital
      • Art. 159. Competències de les administracions públiques
    • Títol VI. Règim sancionador de les entitats de gestió
      • Art. 162 bis. Responsabilitat administrativa, òrgans competents sancionadors i procediment sancionador
      • Art. 163 ter. Classificació de les infraccions
      • Art. 163 quater. Sancions
         

    Alguns aspectes destacables d’aquest articulat són:

    • La Comissió de Propietat Intel·lectual pot adreçar-se contra els infractors dels drets de propietat intel·lectual així contra aquells serveis (pàgines d’enllaços) que facilitin la descripció o localització d’obres ofertes sense autorització, portant a terme una activitat activa no neutral (sense limitar-se a activitats merament d’intermediació tècnica). A més, no es té en compte si aquests enllaços són proporcionats inicialment pels usuaris destinataris del servei.
    • L’incompliment reiterat (dos o més cops) de requeriments de retirada de continguts declarats infractors pot ser sancionat amb una multa entre 30.000 i 300.000 euros.
    • Les entitats de gestió de drets són objecte d’un control més exhaustiu per part de l’Administració Pública.
    • S’implanta un model de “finestreta única” amb què es centralitza la facturació i pagament dels imports que els usuaris hagin d’abonar a les entitats de gestió col·lectiva de drets.

6.6. Què és una llicència d’ús de proveïdors d’informació (bases de dades, paquets de documents electrònics...)?

  • Les llicències d’ús són contractes privats entre el propietari o productor d’una obra (programa informàtic, base de dades, revista electrònica, etc.) i la persona usuària o subscriptora de l’obra. La llicència d’ús regula quins usos es permeten o s’exclouen (reproducció, comunicació pública, etc.).
  • A través de la concessió de llicències o autoritzacions previ pagament, permeten a terceres persones la utilització de les obres del seu repertori, la regulació de les quals ve marcada per la legislació, Posteriorment, els diners obtinguts per la concessió d’autoritzacions, es reparteixen entre els titulars de les obres que representen.
  • Per exemple, CEDRO ofereix el portal Conlicencia, des del qual es pot pagar una llicència anual o o d'ús puntual per poder reproduir, distribuir i comunicar fragments d'obres del seu repertori (també ofereix un servei de pagament d'intermediació i de localització dels titulars d'obres que no formen part del seu repertori).

6.7. Què és l'Scholar's Copyright Addendum Engine (SCAE)?

  • L'Scholar’s Copyright Addendum Engine és una eina en línia desenvolupada per Science Commons i per la Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) amb què els autors obtenen fàcilment un document on poder indicar als editors dels seus articles els drets d'autor que volen retenir. A continuació, només l'han d'imprimir i annexar al "copyright transfer agreement" (que han de signar i enviar a l'editor).
  • L'SCAE permet generar diferents annexos en funció dels drets que es vulguin retenir (comunicació immediata o amb embargament, atorgament d'una llicència CC...) . En qualsevol cas, els autors sempre es reserven el dret de comunicar els seus "peer-reviewed articles" als dipòsits institucionals, així com el dret de fer-los servir a les seves pròpies obres.

6.8. Si s'han cedit en exclusiva els drets d'explotació d'un postprint, es pot publicar el preprint a una web o dipòsit?

  • Si l'autor ha cedit en exclusiva els drets d'explotació d'un document publicat (postprint), només podrà dipositar-lo a una web o dipòsit institucional si obté l'autorització expressa i per escrit de la persona o entitat actualment titular dels drets (editor, revista, etc.).
  • En el cas de no obtenir aquest permís, alternativament es podria dipositar l’esborrany del document, sense les modificacions proposades pel comitè de revisió (preprint), sempre i quan això no fos una restricció preestablerta per l'entitat editora.

6.9. Els autors poden difondre les seves obres ja publicades (postprints) a pàgines web o dipòsits institucionals?

  • L’autor/a té tot el dret moral i d’explotació i per tant pot dipositar la seva obra, a menys que hagi cedit en exclusiva a una tercera persona el dret d’explotació d’aquella obra (per exemple, a un editor/a de revista). En general, quan es publica a una revista, es transfereix el dret de reproducció i distribució a l’editor/a. La majoria d’editors/ores comercials internacionals, tot i així, permeten l’autoarxiu en dipòsits digitals amb possibles limitacions (per exemple, no es permet penjar la versió en pdf publicada a la revista, o només es permet un cop exhaurit un termini d'embargament determinat).
  • Si l’autor/a ha transferit els seus drets d’explotació en exclusiva a una tercera persona (editor/a), l’autor/a no pot penjar el document al dipòsit sense el seu permís. En el moment d’enviar un article a una publicació periòdica, els autors/ores haurien de ser conscients de si en algun moment han acceptat la cessió d’alguns dels seus drets a l’editor/a de la revista, en especial el dret de comunicació pública, que és el que li permetria de penjar el seu article al web o dipòsit que considerés més adient. Si no es diu expressament el contrari, els drets d’explotació són de l’autor/a.
  • En cas que l’autor/a desconegui en quina situació ha transferit els seus drets d’explotació, cal que consulti el full d’acceptació de les normes de publicació o el full de cessió de drets, en el cas de revistes o congressos, o el contracte d’edició en el cas de monografies.
  • Si no es disposa d’aquesta informació, es poden consultar les bases de dades Sherpa/Romeo o Dulcinea, on s’han analitzat les polítiques de drets d’autor de les principals editorials comercials científicotècniques.

6.10. Qui és titular dels drets d'un programa d'ordinador?

Tal i com estableix l'article 97 de la LPI:

  • Es considera autor d'un programa d'ordinador la persona o grup de persones naturals que l'han creat, o la persona jurídica que es comtempla com a titular dels drets d'autor en els casos previstos per la llei.
  • Si és una obra col·lectiva, es considera autor, llevat de pacte en contrari, la persona natural o jurídica que l'editi i difongui sota el seu nom.
  • Si el programa d'ordinador és resultat unitari de la col·laboració entre diversos autors, els drets d'autor corresponen a tots ells en la proporció que aquests determinin.
  • Si un treballador assalariat crea un programa d'ordinador, en l'exercici de les seves funcions o sota les instruccions del seu empresari, la titularitat dels drets d'explotació (tant del programa font com del programa objecte), corresponen exclusivament a l'empresari llevat de pacte en contrari.
  • Les llicències GNU són llicències de software lliure amb què els corresponents titulars dels drets disposen d'una eina amb què autoritzar l'execució dels seus programaris de forma lliure.

6.11. Què fer si la nostra obra ha estat objecte d'usos il·lícits?

  • En cas que alguna persona hagi plagiat una obra o fet qualsevol altre ús no permés per la llei, sense el consentiment del titular corresponent, es pot demanar el cessament immediat de l'activitat il·lícita i/o interposar una demanda judicial, tal i com es detalla als articles 138/143 de la LPI. En aquest cas, qualsevol fet probatori de la pròpia autoria pot resultar útil.
  • A decisió del perjudicat, es pot exigir una indemnització per danys i perjudicis, la qual cosa exigeix l'aixecament previ d'una acta notarial de la utilització il·legal.

7. Accés obert i restringit

7.1. Com es poden trobar fotografies “lliures” de drets d’autor?

  • Cada cop més, els internautes posen a disposició de la comunitat les seves fotografies lliures de les restriccions dels drets d’autor.
  • Només cal que, per exemple, es busquin a la xarxa fotografies que es distribueixen mitjançant llicències d’ús copyleft (Creative Commons, etc.). Es poden trobar alguns exemples en aquest apartat de la nostra web.

7.2. Què és una llicència Creative Commons?

  • Alguns autors/ores posen les seves obres a disposició de la comunitat internacional mitjançant llicències d'ús del tipus copyleft, amb les quals poden indicar clarament a la persona que les utilitzarà de quins permisos disposa per fer-ho i sota quines condicions. D’aquesta manera, es pot posar informació en règim de consulta lliure al web facilitant-ne l’ús, tot i que al mateix temps salvaguarda l’atribució de l’obra a l’autor/a i n’impedeix possibles usos no autoritzats.
  • Una llicència Creative Commons és un model d’aquest tipus de contracte impulsat per la fundació Creative Commons, el qual ha estat adaptat entre d’altres a la jurisdicció espanyola. Les obres que apareixen protegides sota aquestes llicències poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades públicament, tot i que l’autor/a també pot autoritzar altres usos com són la modificació i/o comercialització de les mateixes. En qualsevol cas, sempre s’han de citar i reconèixer els autors/ores originals.
  • Cal tenir en compte que les autoritzacions d'usos comercials que es poden fer mitjançant  llicències CC fan referència als usos que se'n fan del document, no al tipus d'usuari que les utilitza. Per exemple, una empresa privada pot penjar a la seva web o intranet un document amb llicència CC "no comercial" sempre i quan no requereixi cap contraprestació econòmica per poder accedir-hi (tot i ser una empresa comercial, els usuaris accedeixen lliurement a l'obra sense haver de fer cap pagament).

7.3. Què és Science Commons?

  • Science Commons és un projecte integrant de Creative Commons, tot i que amb un enfocament més ampli derivat de les limitacions i necessitats amb què es troba la comunitat científica i acadèmica per poder fer visibles les seves investigacions.
  • Science Commons treballa en diversos projectes relacionats amb la publicació de textos científics, patents, accés a dades científiques, transferència de tecnologia i propietat intel·lectual...

7.4. Què són les llicències "unported" (versió 4.0)?

Les sis llicències CC han estat adaptades a moltes jurisdiccions, com és el cas de la jurisdicció espanyola.

Atès que l'objectiu de Creative Commons és garantir que les llicències siguin legalment eficaces a tot el món, també ofereix un conjunt de llicències basades en diversos tractats internacionals reguladors dels drets d'autor. D'aquesta manera, els països que no disposen de llicències adaptades a la pròpia jurisdicció poden emprar aquestes llicències internacionals ("unported").

Creative Commons ha publicat una nova versió 4.0 de les llicències internacionals, de les quals podeu trobar més informació a l'apartat "Llicències d'accés lliure (Creative Commons i GNU)" de la nostra web.

8. Registre i identificació de documents

8.1. Cal registrar una obra o atorgar-hi algun identificador per protegir-la?

  • Des del mateix moment de creació de l’obra, l'autor ja gaudeix que tots els beneficis de la llei i, per tant, no ha de fer res per protegir els propis drets.
  • En aquest sentit, ningú no podrà utilitzar l’obra sense autorització o en els casos previstos per la llei. És a dir, només pel fet que hom indiqui a l’obra que n’és l’autor, això ja constitueix una evidència vàlida.
  • No obstant això, existeixen diversos sistemes de registre i identificació de les obres que els autors poden emprar segons les seves necessitats:
  • Registre de la Propietat Intel·lectual
  • Safe Creative
  • Copyright
  • Dipòsit Legal
  • Altres

Trobareu més informació sobre les particularitats de cadascun d'aquests sistemes a la nostra web "Com protegir la meva obra; com reivindicar-ne l'autoria"

8.2. Què és el Registre de la Propietat Intel·lectual?

  • El registre és voluntari, només declaratiu i no constitutiu de drets. Així doncs, no és obligatòria la inscripció al Registre per adquirir els drets de propietat intel·lectual; l’autor/a ja els té implícitament en el mateix moment de creació de l’obra. Convindrà registrar l’obra en aquells casos en què es vulgui disposar d’una prova fefaent de la pròpia naturalesa d’autor/a.
  • El registre és un servei de pagament, gestionat per la Generalitat de Catalunya.
  • Alternativament, també es pot considerar l'existència d'altres mitjans gratuïts a la xarxa. Per exemple, aquest és el cas de Safe Creative, registre digital de propietat intel·lectual que permet registrar qualsevol obra, independentment de la seva tipologia i nacionalitat de l'autor. Safe Creative proporciona un  registre electrònic i, a més, permet indicar els drets que corresponen a cadascuna de les obres (inclosos els donats per les possibles llicències d'ús atorgades pels autors i/o titulars corresponents).

8.3. Quines diferències hi ha entre el Registre de la Propietat Industrial i l'Oficina Espanyola de Patents i Marques?

  • La inscripció d'una obra al Registre de la Propietat Intel·lectual proporciona un mitjà de prova per acreditar qui és l'autor d'una obra inscrita i a qui corresponen els drets d'explotació econòmica, permetent a qualsevol persona la consulta de quines són les obres inscrites, els autors i els titulars dels drets.  

"Sin la debida autoritzación, no podrán registrarse como marcas: [...] los signos que reproduzcan, imiten o transformen creaciones protegidas por un derecho de autor o por otro derecho de propiedad industrial distinto de los contemplados en los artículos 6 y 7".

Per exemple, no es pot registrar una marca amb un títol d'una obra si aquest és un títol original (títol considerat innovador, singular o extraordinari, producte de la imaginació o creativitat), ja que segons l'article 10.2 de la LPI, el títol d'una obra, quan sigui original, quedarà protegit com a part d'ella.

8.4. El Registre de la Propietat Intel·lectual és el mateix que una entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual?

  • Tal i com diuen els seus noms, al Registre només s’inscriuen, optativament, els drets de propietat intel·lectual d’un autor/a, mentre que les entitats de gestió són les encarregades de la defensa i gestió dels drets d’explotació de les obres.

8.5. Què és Safe Creative?

  • Safe Creative és un registre digital de propietat intel·lectual que permet registrar de forma gratuïta qualsevol obra, independentment de la seva tipologia i nacionalitat de l'autor.
  • Safe Creative proporciona un certificat electrònic de l'obra i, a més, permet indicar els drets que corresponen  a la mateixa (inclosos els donats per les possibles llicències d'ús atorgades pels autors i/o titulars corresponents).

8.6. Què és el Dipòsit Legal?

  • El Dipòsit Legal és l’obligació legal que tenen els impressors/ores i altres productors/ores de donar a l’Estat un seguit d’exemplars de les seves obres per tal de garantir l’accés a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc. del país.
  • El Dipòsit Legal de Catalunya és l'oficina receptora de tots documents produïts a Catalunya amb fins de difusió, independentment del seu suport o condició venal: llibres i fullets, publicacions periòdiques, imatges, composicions musicals, documents audiovisuals, etc. Les obres dipositades reben un codi identificador format pel número i any d’inscripció corresponent.

8.7. Què és l'ISBN?

  • L’International Standard Book Number (ISBN) és un identificador internacional únic per a llibres o altres publicacions monogràfiques en qualsevol suport (llibres en paper o electrònics, vídeos educatius, llibres en cassettes...).
  • Aquest sistema de numeració facilita la circulació i operacions comercials de les monografies al mercat editorial,  ja que permet identificar el títol i l’edició d’una obra publicada per una determinada editorial o autor/a-editor/a, així com emprar la Base de dades ISBN per localitzar-la.
  • A diferència del Dipòsit Legal, no és un identificador obligatori.

8.8. Què és l’ISSN?

  • L’International Standard Serial Number (ISSN) és un identificador internacional únic per a les publicacions seriades (revistes, anuaris, directoris...) que permet identificar-les independentment del seu país d’edició, llengua o suport.
  • A diferència del Dipòsit Legal, no és un identificador obligatori.

8.9. Quina diferència hi ha entre un URI, URL i URN?

  • L’Uniform Resource Identifier (URI) és una cadena alfanumèrica que identifica recursos d’informació a Internet. Els URL i  URN són tipus diferents d’URIs:
  • L’Uniform Resource Locator (URL) és un URI que identifica un recurs d’informació a Internet mitjançant la seva localització a un servidor o directori concret. Si el recurs es mou a un altre servidor o directori, l’URL esdevé trencat.
  • L’Uniform Resource Name (URN) és un URI que identifica un recurs d’informació a Internet de manera única, independentment de quina sigui la seva localització o URL. Així doncs, l’URN difereix de l’URL en el fet que identifica l’objecte, no el lloc en què aquest es troba. L’URN està enllaçat a l’objecte per un sistema que permet extraure la informació sobre on es troba, de forma que aquesta informació sobre la seva localització pot ser modificada fàcilment per la persona gestora dels seus drets. Els Handles i els DOIs són URNs.

8.10. Què és el Sistema Handle?

  • El Sistema Handle és un sistema d’accés obert que permet l’assignació d’identificadors persistents o URNs als recursos d’informació o objectes digitals existents a Internet (articles, revistes, capítols de llibres, imatges, productes multimèdia...).
  • La identificació permanent dels documents digitals permet garantir la correcció de les citacions que es puguin fer dels mateixos, ja que el seu URN sempre és el mateix encara que hagi sofert un canvi d’ubicació a un altre servidor o directori. D’aquesta manera, s’impedeix l’existència de citacions bibliogràfiques que remetin a enllaços trencats. Això vol dir que, per exemple, un objecte que hagi rebut el Handle 2099/7 es podrà recuperar sempre a l’adreça http://hdl.handle.net/2099/7 (URL persistent), independentment de quin sigui el seu URL.
  • El Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC utilitza el sistema Handle per a l’assignació d’identificadors únics dels objectes digitals allotjats als seus dipòsits.

8.11. Què és un DOI?

  • El Digital Object Identifier (DOI) és una implementació específica del Sistema Handle adoptada per la DOI Foundation, la qual li permet oferir un servei d’assignació d’URNs usant la sintaxi del sistema Handle (els identificadors DOI s’emmagatzemen en el Sistema Handle que recull i gestiona noms d’objectes a Internet).
  • Aquest servei de pagament, molt emprat pels editors/ores comercials i ofert a través de diverses agències internacionals, proporciona altres prestacions com són la gestió de metadades dels objectes digitals identificats.