Com es presenta una bibliografia i se cita un text

L’elaboració de treballs de curs, tesis, projectes final de carrera, informes o altres documents comporta la consulta prèvia d’allò que s’ha publicat sobre el tema triat, la qual cosa exigeix la inclusió d’una bibliografia de les fonts consultades i/o la citació de les dades obtingudes de les mateixes.

1. Bibliografies

1.1. Què és una bibliografia?

Dins del context de presentació d’un treball acadèmic, una bibliografia és una llista de documents consultats durant la seva preparació.

  • La bibliografia ha d'incloure els documents consultats, encara que no s’hagin citat en el treball.
  • També es pot presentar una llista complementària amb les publicacions més recents i rellevants sobre el tema.
  • La bibliografia serveix per donar credibilitat al treball que es presenta, complint amb el rigor acadèmic i científic exigit.
  • Les referències bibliogràfiques incloses garanteixen el compliment de la legislació sobre propietat intel·lectual, la qual exigeix la identificació de les fonts dels textos, dades, afirmacions o gràfics d’altres autors incloses a la pròpia obra.
  • En relació a les imatges, gràfics i altres il·lustracions incloses en un text, cal considerar que de vegades les normes de presentació dels treballs (tesis doctorals, llibres,...) exigeixen la seva relació en un llistat propi (diferenciat de la bibliografia).

1.2. Quin estil o normativa cal seguir?

Tot i que existeixen diverses directrius i guies de citació bibliogràfica, la tria del manual d’estil és una decisió important que s’ha de prendre tenint en compte la disciplina científica objecte d'investigació, les prescripcions establertes per la institució on s'estudia o treballa, i/o per la revista o entitat editora que publicarà l'obra:

Recordeu que per a cada treball cal seguir les normes de l’editor o l’entitat concreta a la qual s’adreça el manuscrit.

1.3. Com es compila i quins són els elements d’identificació?

Durant l’elaboració del treball, s’han d’anar recollint les dades necessàries per a la identificació dels documents consultats:

  • Cadascuna de les referències bibliogràfiques s’ha de redactar oferint dades suficients per tal que el lector pugui identificar i localitzar correctament el document original: autor, títol, any de publicació, editorial, adreça d’Internet d'una pàgina web, etc.

1.4.  Com s'ha d'ordenar?

A continuació us oferim les pautes d'ordenació de bibliografies:

  • La bibliografia ha d’anar al final del treball, després dels annexos i abans dels índexs.
  • Si únicament recull documents citats al final del text, és més correcte donar-li el nom de "Referències".
  • Tal i com es recull a la a Norma UNE-ISO 690, la llista de referències bibliogràfiques s’ordena alfabèticament pel primer element de la referència (sigui autor o títol) i després per la data, de la següent manera:
  • Una entrada amb un sol autor s’ordena abans que una feta en coautoria que comenci pel mateix autor.
  • Les diferents obres d’un autor o grup d’autors, amb un mateix any de publicació, s’ordenen pel títol. A més, si s'utilitza el sistema de citació "nom i data", s’afageix a la data una lletra que marqui aquest ordre:

2002a, 2002b, …

  • Les obres que un autor ha publicat com a editor, compilador, o director s’ordenen després d’aquelles en què ha actuat com a autor, segons l’ordre alfabètic de l’abreviatura utilitzada per designar la funció (comp., dir., ed.).
  • En cas que es consideri necessari, la bibliografia es pot ordenar segons altres criteris com, per exemple, l'àmbit temàtic o geogràfic dels documents referenciats.

2. Citacions dins del text

A continuació, es detallen els dos sistemes existents amb què poder enllaçar les cites incloses al text amb les corresponents referències de la bibliografia: el sistema "nom i data" (estil Harvard) i el sistema numèric.

2.1. Sistema "nom i data" (estil Harvard)

El sistema "nom i data" de citació en el text, conegut com a "estil Harvard", és un sistema recollit a diversos manuals d'estil i recomanacions, com la norma UNE-ISO 690, i àmpliament utilitzat en treballs i publicacions de l’àmbit de la ciència i la tecnologia.

Aquest sistema es caracteritza per la inclusió a la referència bibliogràfica de la data de publicació a continuació del nom de l'autor, la qual cosa permet emprar aquests dos elements com a enllaç entre les citacions incloses al text i les corresponents referències de la bibliografia.

  • Carrasco, C., 2006. La paradoja del cuidado: necesario pero invisible. Revista de economía crítica. Març de 2006, núm. 5, p. 39-64. ISSN 1696-0866.
  • Collins, D., 1995. Designing object-oriented user interfaceswathmey Redwood City: Benjamin Cummings. ISBN 080535350X.
  • Collins, M. A., 2003a. Body of evidence. London: Pocket. ISBN 9780743478014.
  • Collins, M. A., 2003b. Cold burn: a novel. London: Pocket. ISBN 9780743469098.
  • Mahmood, K., 1997 The best library software for developing countries: more than 30 plus points of Micro CDS/ISIS. Library software review. Wesport: Meckler, vol. 16, núm. 1, p. 12-16. ISSN 0742-5759.

2.1.1. Com citar obres d'un sol autor?

  • La forma més comuna de citar l'obra d'un autor és esmentar el cognom de l'autor i l'any d'edició de l'obra.

...En el nostre cas treballarem amb bases de dades estratificades (Blair 1988).

  • Si el nom de l’autor forma part del redactat solament cal posar entre parèntesis la data d'edició de l'obra.

... Negroponte (1995) ha realitzat una feina divulgadora …

  • Si es fa referència a diverses obres d'un mateix autor editades el mateix any, s'afegeix una lletra en minúscula a l'any d'edició (sense deixar cap espai).

A la figura 5.1 podem veure com els tretze operadors temporals d'Allen (1983a) es poden expressar en …

  • També s'hi pot incorporar la localització dins l'obra a què es fa referència: pàgines, capítol, número de taula, etc. Aquestes informacions se separen amb comes.

... l'operador fotogràfic en temps de transacció (Jensen 1993, p. 145).

  • Si es fa referència a més d'una obra d'un mateix autor, després del cognom de l'autor es posen els anys d'edició corresponents a les diverses obres separats amb comes.

(Walker 1988, 1990, 1993)

  • Si a més de l'any d'edició, se cita la localització, aquesta se separa amb una coma de l'any d'edició.

El mètode de Plexousakis (1993, p. 35; 1996, p. 64) formula les restriccions d'integritat …

  • Si se cita més d'un volum, aquests se separen amb una coma.

(Salas 1995, vol. 2: p. 168, vol. 3: p. 119-123).

  • S’utilitzen cometes quan s’incorporen al treball fragments curts agafats directament del text citat. Els fragments llargs citats textualment es donen en un paràgraf sagnat, amb un cos de lletra més petit.

“Defendeos de las fotocopias: en cuanto las tengáis, leedlas y anotadlas”, aquest és el savi consell que dóna Umberto Eco (1982, p. 157) …

2.1.2. Com citar obres de diferents autors?

Si en una mateixa citació hi ha més d'una referència, s'escriuen totes dins del mateix parèntesi, separades amb un punt i coma.

… vam estudiar la semàntica de les regles d'integritat temporals (Sistac 1994; Martín 2000).

  • Dos autors amb el mateix cognom es diferencien per les inicials.
  • Si es fa referència a diverses obres d'un dels autors, els anys d'edició se separen amb comes.

Seguint la cronologia presentada (Snodgrass 1990, 1992, 1993; Stam 1991), emmarcarem les primeres…

  • Si a més del cognom i de l'any d'edició se citen les pàgines, o altres informacions, les diverses obres d'un mateix autor se separen amb un punt i coma, i els diversos autors se separen amb un punt.

(Jensen 1992, p. 52; 1996, fig. 4. Soon 1993, vol. 2: p. 25-26)

2.1.3. Com citar obres creades per més d'un autor?

Si una mateixa obra és responsabilitat de dos o tres autors, s'esmenta el cognom de tots.

  • Si l'obra és de dos autors, els cognoms se separen amb la conjunció "i".

Altres aplicacions d'aquest model són en l'àrea de les bases de dades deductives (Teniente i Olivé 1992).

  • Si l'obra és de tres autors, el cognom del primer i el del segon se separen amb una coma, i el cognom del segon i el del tercer se separen amb la conjunció "i". 
  • Si una mateixa obra és responsabilitat de més de tres autors, se cita el cognom del primer i s'hi afegeix l'abreviatura "i altres" o "et al.".

Aquests quatre criteris (Doucet i altres 1997) ens ajudaran…

  • Si en un mateix text hi pot haver confusió entre grups d'autors que comencen pel mateix cognom, se cita el cognom del segon autor. 

La versió del mètode (Mayol, Sistac i altres 1998) va ser implementada directament en un sistema Prolog.

2.1.4. Com citar obres sense autor principal?

En el cas de les obres que a la llista de la bibliografia s'entren pel títol, a la citació en lloc del cognom de l'autor es consigna el títol abreujat de l'obra.

​... al llarg d'aquells anys estudiats (Catalogue of courses on Nuclear Energy, 1961).

2.2. Citacions en el text (sistema numèric)

Alternativament al sistema de citació "nom i data" (estil Harvard) detallat a l'apartat anterior, les cites incloses al text es poden enllaçar a les corresponents referències de la bibliografia mitjançant un sistema de numeració única o continuada:

2.2.1. Numeració única

  • Els recursos citats al text s'indiquen mitjançant números insertats després del concepte o autor referenciat.
  • Els números s'inserten al text entre parèntesis, claudàtors o com a superíndexs, i els recursos corresponents només apareixen un cop a la bibliografia. Per tant, si un recurs se cita més d'un cop, aquest rep sempre el mateix número de la primera cita.
  • Si se citen parts concretes d'un recurs, els números de volum, pàgines, etc. es poden indicar després del número de cita.
  • La bibliografia resultant apareix ordenada numèricament segons la primera citació feta de cada recurs (el qual apareix només un cop a la bibliografia).
Actualment, l'agricultura presenta nous aspectes relacionats amb les ciències socials que cal tenir en compte (13, 15). Es coneix per agricultura ecològica qualsevol sistema agrari les tècniques del qual no degraden el mitjà ambient (14). Un dels avantatges de la coberta vegetal és l'increment de la quantia de matèria orgànica a les capes superficials (15).
Hi ha factors psicològics que poden influir en la compra d'aliments orgànics (13). Tal i com apunta Klöckner (13 p. 56) "It has been demonstrated that enhancing the diffusion of organic food in the market is more complex than just lowering the absolute price for organic food".

13. Reed, M., ed. Organic food and agriculture: new trends and developments in the social sciences [en línia]. Rikeja: InTech, 2012. ISBN 9789533077642 [Consulta: 19 abril 2013]. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5772/1526>.

14. Centro de Formación de la Asociación CAAE. Cultivos herbáceos en producción ecológica [en línia]. Sevilla: Asociación para el Desarrollo Sostenible del Poniente Granadino, 2006 [Consulta: 13 desembre 2013]. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/06_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/manual_herbaceos_eco.pdf>.

15. Junta de Andalucía. Secretaría General de Agricultura y Ganadería. Manual de buenas prácticas agrarias en los diferentes sistemas productivos del olivar andaluz [en línia]. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de Agricultura y Pesca, 2006 [Consulta: 13 desembre 2013]. Disponible a: <http://www.lasalmenas.es/manual/manual.pdf>.

2.2.2. Numeració continuada

  • A diferència del sistema de numeració únic, detallat a l'apartat anterior, amb el sistema de numeració continuada les diverses cites d'un mateix recurs reben números de notes diferents.
  • Les notes poden contenir referències a recursos citats anteriorment.
  • La bibliografia resultant apareix ordenada numèricament segons l'ordre d'aparició en el text de les cites corresponents (independentment de si aquestes són del mateix recurs o no).
Actualment, l'agricultura presenta nous aspectes relacionats amb les ciències socials que cal tenir en compte (13, 14). Es coneix per agricultura ecològica qualsevol sistema agrari les tècniques del qual no degraden el mitjà ambient (15). Un dels avantatges de la coberta vegetal és l'increment de la quantia de matèria orgànica a les capes superficials (16).
Hi ha factors psicològics que poden influir en la compra d'aliments orgànics (17). Tal i com apunta Klöckner (18) "It has been demonstrated that enhancing the diffusion of organic food in the market is more complex than just lowering the absolute price for organic food".

13. Reed, M., ed. Organic food and agriculture: new trends and developments in the social sciences [en línia]. Rikeja: InTech, 2012. ISBN 9789533077642 [Consulta: 19 abril 2013]. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5772/1526>.

14. Junta de Andalucía. Secretaría General de Agricultura y Ganadería. Manual de buenas prácticas agrarias en los diferentes sistemas productivos del olivar andaluz [en línia]. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de Agricultura y Pesca, 2006 [Consulta: 13 desembre 2013]. Disponible a: <http://www.lasalmenas.es/manual/manual.pdf>.

15. Centro de Formación de la Asociación CAAE. Cultivos herbáceos en producción ecológica [en línia]. Sevilla: Asociación para el Desarrollo Sostenible del Poniente Granadino, 2006 [Consulta: 13 desembre 2013]. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/06_Publicacions_material_referencia/Fitxers_estatics/manual_herbaceos_eco.pdf>.

16. Junta de Andalucía. Secretaría General de Agricultura y Ganadería, ref. 14.

17. Reed, M., ref. 13

18. Reed, M., ref. 13, p. 56

3. Creació de citacions i bibliografies amb Mendeley

  • Els gestors de referències bibliogràfiques permeten gestionar les referències fàcilment, a partir de la seva incorporació al gestor tant de forma manual com automàtica (des de moltes bases de dades que ofereixen aquesta prestació).
  • Un cop s'han compilat les referències bibliogràfiques necessàries, aquests programes permeten generar automàticament citacions en el text i la bibliografia corresponent als propis documents (per exemple, en format Word), amb la posssible selecció del format de citació desitjat: ISO 690, APA, Chicago, IEEE, MLA, Vancouver...
  • Es pot obtenir informació detallada sobre el funcionament del gestor de referències Mendeley a la pàgina Treballar amb Mendeley.
  • En cas que es vulgui emprar el gestor de referències bibliogràfiques Mendeley per generar les referències en català i en castellà, segons la norma ISO 690, cal descarregar i instal·lar al Mendeley Desktop el format corresponent al sistema d'ordenació emprat a la bibliografia ("nom i data" o numèric).
  • Per fer aquesta instal·lació, només cal copiar i activar les següents adreces a una nova pàgina del navegador (preferiblement altre que Google Chrome, el qual només busca l'adreça al web sense descarregar-ne el fitxer):

3.1. Referències en català


Sistema "nom i data"
mendeley://csl://http://csl.mendeley.com/styles/5150531/iso690-author-date-cat
Sistema numèric
mendeley://csl://http://csl.mendeley.com/styles/5150531/iso690-numeric-cat

3.2. Referències en castellà


Sistema "nombre y fecha"
mendeley://csl://http://csl.mendeley.com/styles/5150531/iso690-author-date-spi
Sistema numérico
mendeley://csl://http://csl.mendeley.com/styles/5150531/iso690-numeric-spi