Formats de publicació

Existeixen molts formats d’arxius per a la publicació i la visualització d’enregistraments de vídeo a Internet. En aquesta pàgina trobareu una petita selecció dels que s’utilitzen més habitualment en l’entorn web.

  1. Formats de contenidors
  2. Còdecs de vídeo
  3. Còdecs d'audio

El repte de la publicació d’enregistraments de vídeo per Internet passa sovint per trobar un bon equilibri entre la qualitat de la visualització de les imatges i el so, i la mida dels arxius d’aquests enregistraments.

Cercar l’equilibri entre una bona qualitat de reproducció de l’enregistrament i la infraestructura disponible per a la seva visualització (dispositiu, amplada de xarxa, programari, serveis, etc..) pot ser la clau d’èxit per facilitar l’accés al treball realitzat.

1.- Formats de contenidors

Els enregistraments de vídeo es troben sovint en arxius que alhora incorporen diferents arxius: seqüències de vídeo, arxius d’àudio, imatges estàtiques, arxius amb textos de subtítols, metadades, etc.

Quan es crea un arxiu de vídeo, en realitat s’estan creant multituds d’arxius que es visualitzen o es descarreguen de la xarxa en un únic arxiu comprimit i que, amb el programari adequat, permet visualitzar imatges en moviment amb el so corresponent, veure’n els subtítols o visualitzar imatges estàtiques de forma sincronitzada.

D’entre els diferents formats contenidors destaquen els següents:

Matroska
Format de contenidor més utilitzat en l’actualitat pel fet de tractar-se d’un format obert i lliure de patents. Es caracteritza per la seva capacitat de poder incorporar una gran quantitat d’informació (vídeo, imatges, aùdio, subtítuls, etc.).

MPEG4
Format sorgit arrel de la popularització de dispositius mòbils i, en aquest sentit, amb una àmplia difusió també.

WebM
Contenidor en codi obert desenvolupat per Google i especialment pensat per a la distribució de vídeo HTML5 per Internet.

ASF
Format desenvolupat per Microsoft i orientat a la distribució de vídeo en streaming. Malgrat que pot contenir altres formats d’arxiu, acostuma a encapsular vídeo en format WMV i àudio en format WMA, ambdós propietat de Microsoft.

AVI
Audio Video Interleave (AVI) és una format de contenidor d'arxius de vídeo, àudio i dades creat l'any 1992 per Microsoft i orientat al desenvolupament de la seva pròpia tecnologia de vídeo.

Els contenidors d'àudio i vídeo poden tenir les dades, comprimides o no, en un fitxer. En ocasions, per tal de descodificar-les, es necessiten còdecs.

2.- Còdecs de vídeos

Per tal de visualitzar imatges en moviment per Internet cal, primer, codificar-les mitjançant un algoritme en format digital i, després, disposar d’un programari que el decodifiqui i l’interpreti.

Aquesta és la funció que fan els còdecs generant arxius que s’integren dins dels formats contenidors i que, juntament amb l’àudio, el subtítols o la informació de capítols, permeten accedir íntegrament al contingut generat.

Existeixen actualment multitud de còdecs de vídeo, però els més utilitzats són:

H.264
Códec que dóna resposta a la necessitat de fer una compressió alta del vídeo, reduint la mida dels arxius, però amb una pèrdua lleu de qualitat. Orientat en el seu moment a la transmissió de vídeo mitjançant xarxes amb poca amplada de banda, en l’actualitat es tracta d’un dels codecs més utilitzats.

Theora
Còdec de vídeo en format lliure i desenvolupat amb l’objectiu de poder disposar d’alternatives a formats propietaris, com poden ser els derivats de la família MPEG.

VP8
Còdec desenvolupat per Google i disponible també en format lliure. Juntament amb el contenidor WebM està orientat a la publicació de vídeos a Internet segons vídeo HTML5.

3.- Còdecs d’àudio

Tal i com passa amb les imatges en moviment, també cal codificar i descodificar l’àudio, així com sincronitzar-lo amb el vídeo per poder accedir a la totalitat de l’enregistrament.

També existeixen molts còdecs d’àudio, però els utilitzats més habitualment són:

MP3
Popularitzat pel seu ús per reproduir arxius d’audio, es tracta d’un còdec que forma part de la família MPEG.

AAC
Predecessor del format MP3. Es tracta actualment d’una dels còdecs d’àudio més utilitzats pels dispositius mòbils.

Vorbis
Códec de compressió d’àudio en format obert que sorgeix com a alternativa als formats propietaris, com són MP3, AAC, …